Que la música a les escoles és quelcom imprescindible hauria de ser un axioma d’aquells que tothom dóna per entès. Com que les mares sempre ens fan posar una rebequeta o que la mida sí que importa.
Però malauradament hi ha qui no ho veu així. No cal marxar massa lluny. La Llei Wert (LOMCE pels professionals de l’ensenyament, que veiem com cada ministre vol deixar la seva marca a cada cantonada legislativa) n’és un trist exemple. Afortunadament, però, hi ha tanta gent que estimem la música a l’escola que veiem impossible que se la pugui boicotejar amb impunitat. D’aquí els èxits de projectes com el Dóna la nota del Camp d’Aprenentatge Pau Casals.
És per això que arribar al 20è aniversari del Fem Coral és no tan sols un èxit, sinó una demostració gairebé científica de com es pot arribar a una perfecta entesa entre mestres, alumnes, famílies, tècnics de l’Ajuntament i polítics… per tal de dur a terme un projecte comú, peti qui peti. Que durant 20 anys sense pausa s’hagi aconseguit que tota la comunitat educativa doni suport a aquesta cantata mastodòntica no té preu. I en això a Reus podem treure pit amb orgull.
Un servidor, que com ja sabeu sempre té una actitud crítica vers la clàssica política, sigui del color que sigui (és que ens ho posen molt fàcil, de vegades!) no pot més que glossar el compromís de tots aquests polítics que han defensat a capa i espasa la música i l’escola com a un ens inseparable. Per suposat els alcaldes que han anat passant durant aquests 20 anys, però en especial les Regidores d’Ensenyament que no han donat ni un pas enrere en la defensa del Fem Coral. Un altre dia parlarem de per què els alcaldes, per cert, tots són i han estat homes… mentre que la Regidoria d’Ensenyament ha estat també sempre en mans femenines. Però aquest és un altre debat.
En resum, que sense la implicació innegociable de l’Empar Pont, de la Misericòrdia Dosaiguas i de la Maria Dolors Sardà el Fem Coral s’hagués dissolt com un terròs en el cafè. I si em permeteu faig una menció especial a la Dolors, ja que ha estat el millor exemple d’amor per la música escolar. No tan sols ha cregut també en el projecte del Fem Coral, heretat de les seves companyes de tradició més esquerrana, sinó que ha ampliat l’aposta i l’ha apujat amb La Gran Nadala, on també 1.300 escolars de Reus canten en gran grup, tot i que aquest cop al carrer i sense orquestra.
Però siguem encara més clars: hi ha dues figures incansables i implicades, que posen el carbó a la maquinària, i sense les quals no hi hagués hagut ni el cafè on dissoldre cap terròs. Una és de la Raquel Prius, la tècnic 4×4 de la Regidoria d’Ensenyament que s’encarrega del Fem Coral. I l’altra és l’Anton Colom, el Director Musical que aconsegueix unificar cantaires i orquestra sense que se li escapin ni cap mecagun ni cap mal gest. Que moure 35 escoles amb els seus respectius mestres té molt de mèrit. Molt. Però dinamitzar 1.300 escolars i convertir una tarda de primavera en una festa de la música… això només passa a Reus.
Per això els que hem tingut la sort de formar part del Fem Coral (alguns des del principi com la Montse Baiges o la Rosa Boqueras, d’altres des de fa 16 anys com jo… i alguns tot just arribats i alhora benvinguts), aquests deia, sempre podem dir amb orgull que sí. Que nosaltres som de música i escola. I no de paraula, no. De fets palpables. Per molts anys de Fem Coral, perquè ens el sentim nostre.
Jordi Salvadó Rius 