Foto: Pol Benach
Darrerament alguns s’amaguen quan em veuen aparèixer pel Reus Deportiu. La veritat és que no m’estranya. I és que quan ens ajuntem amb la Teresa Aguadé de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura ja pot tremolar tothom perquè segur que alguna en tramem. No ho podem evitar!
Ahir, i gràcies a la complicitat de les dues entitats, vam portar als carrers de Reus la cercavila-espectacle ESPORTS&ARTS:
Les arts portades als espais esportius.
Els esports, als espais culturals.
D’aquesta manera, enmig del carrer Major, al rovell de Reus, vam poder gaudir d’un espectacle de gimnàstica rítmica que va continuar al hall del Centre de Lectura amb una exhibició de patinatge artístic. Al so d’un quartet de flautes travesseres les patinadores van donar pas a la dansa que ens va delectar a la Biblioteca del centre, i tot seguit vam engegar una cercavila que va paralitzar Reus. Literalment. Una riuada amb centenars d’esportistes i artistes va creuar la ciutat sota l’esguard incrèdul del reusencs que passejaven pels carrers.
Les escoles de dansa, teatre i música del Centre anaven de la mà de les 11 seccions del Reus Deportiu (hoquei, escacs, atletisme, bàsquet, excursionisme, gimnàstica rítmica, patinatge artístic, rugbi, karate, tennis, pàdel i tennis taula), al so de la batucada que ens marcaven els músics de l’ateneu reusenc.
Un cop travessat Reus un passadís d’sticks d’hoquei rebien la comitiva a les instal·lacions del Reus Deportiu, on la Jove Companyia de Dansa del Centre de Lectura va ballar el seu magnífic número de contemporani al ben mig d’ una pista de bàsquet.
Seguidament els actors i actrius de l’escola de Teatre del Centre s’emportaven el nombrós públic cap al hall, i allà, entre trofeus esportius i amb el gimnàs i les piscines de fons, ens representaven uns fragments de l’obra “Sexes. Tot fora de lloc. Tot afinadíssim.
I així, després d’una hora que es va fer tan curta com intensa, acabàvem aquesta peculiar manera d’inaugurar el curs 2016-17 amb les sempre genials Souldance, que a banda de ser unes ballarines fora de sèrie… són delicioses. Una debilitat meva, no us ho puc negar.
Amb aquesta cirereta final tancàvem aquest acte comú entre les dues entitats.
I és que, com déiem en aquesta altra entrada del blog, creiem que cal fer xarxa entre clubs i associacions, que fer ciutat és barrejar iniciatives, creuar col·lectius. Que Reus som una teranyina.
I mentre esperem que el Carles Pitarch de Juan Desafinado Produccions ens acabi el vídeo que presentarem properament amb el muntatge sobre aquesta jornada festiva… ja comencem a tramar noves bogeries. No ho volem evitar.
Jordi Salvadó Rius 