Mirar-se el melic

Foto: Pinterest

Ens ho diuen sovint: a Reus ens mirem molt el melic. I no seré jo qui ho negui. Aquesta postura mig de ioga mig de ganxet contorsionista sense torticoli, la de mirar-se el melic, vindria a ser un posat tan nostrat com el de fer l’índiu.

I és que a Reus som capaços de tenir tres gales d’entrega de premis on es reconeix l’excel·lència de destacades personalitats i institucions locals. Dels Gaudí-Gresol als Imprescindibles de Canal Reus TV, passant pels Amenós als que més enganxen del blog El Món de Reus. Per cert, uns guardons els Amenós, que tant de bo no duessin el nom del mític President del Bravium Teatre. Això voldria dir que encara el tenim aquí, fent-nos somriure. Però la vida (i la mort) ja ens les donen aquestes bufetades, i per sort hi ha persones com el veí de pàgines de la Revista NW, en Josep Baiges, que vetllen per mantenir viva la memòria dels ganxets.

D’altra banda, però, a Reus som uns extremistes. Fins i tot gosaria dir que un pèl bipolars. Perquè mentre practiquem l’onanisme reusenc (o xovinisme ganxet, que deia aquell, amb certa dosi de mala bava) ens descuidem de cuidar alguns detalls. Només així s’entén que la gala de presentació de Reus com a Capital de la Cultura Catalana la presentés una actriu… lleidatana. Ep! Res contra la Txe Arana. Un referent. Però en la mateixa mesura que l’admiro no li trobo cap lligam especial vers la nostra ciutat, on precisament si d’alguna podem presumir és d’actors i actrius i locutors i radiofonistes i veus de doblatge i periodistes i presentadors i comunicadors de traca i mocador. No és un “primer els de casa”, Déu me’n guardi d’acostar aquestes línies al discurs d’un Anglada o un Le Pen. Però, tenint aquí mateix un producte de proximitat de cinc estrelles, cal recórrer a la importació? Aquí ho deixo.

Un altre exemple. Musical i punyent. Els cantautors Joan Masdeu, Miquel Vilella o Fito Luri llueixen la bandera de la ciutat a les seves interpretacions. Reus als seus peus, i per molts anys seguim-los esguardant! Però si sortim de l’àmbit del pop i ens endinsem en la música clàssica, patapam! Compositors com els mestres Joan Magrané o Josep Maria Guix recorren el planeta presentant les seves obres, recollint distincions… mentre a Reus mai no ha sonat la seva música en directe. Sort en tenim de la Banda Simfònica de Reus o de la Cobla Reus Jove. Aquestes dues agrupacions sí que veuen reconeguda la seva tasca musical en l’àmbit de la música no comercial. Com ha de ser. Tenim, doncs, una tasca pendent amb els compositors locals. Llenço el repte.

I és que els ganxets ja ho tenim això, que ens mirem el melic… i mentre baixem el cap ens perdem l’estrella que ens passa per dalt.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: