Disculpes i gràcies, que és Nadal

Foto: José Carlos León

Els demano disculpes per endavant. Aquest hauria de ser un espai per comentar àmbits diversos de Reus, però per segon cop consecutiu acabaré escrivint sobre ensenyament. Perdó  també perquè en aquesta secció m’agrada repartir algun petit clatellot, sense mala fe, però avui els ofereixo un article ensucrat, farcit d’agraïments. Crec que cal fer-ho, i és de justícia, si em permeten el parafraseig.

Que la música a les escoles és necessària hauria de ser un axioma d’aquells que tothom dóna per entès. Com que les àvies sempre ens farien anar amb rebequeta o que el tamany realment importa. Però hi ha qui no ho veu així. Començant pels atacs de la Llei Wert i acabant per les acusacions d’adoctrinament. Un any més, i ja en van sis, a les acaballes de l’any Reus torna a ser notícia, i per res relacionat amb la corrupció o la penosa barreja de política i jutjats.

La notícia era el món de l’ensenyament, i concretament el musical, per fer de La Gran Nadala de Canal Reus TV un acte multitudinari amb la participació de quasi totes les escoles de la ciutat. Més de 1.400 alumnes de Primària cantant a cappella. I és que això de reunir a tanta canalla en un espai obert, sense acompanyament musical ni assajos previs… ja li ho vaig dir a la Patrícia Fernández quan em va proposar dirigir-la el 2012. És una bogeria. I sis anys més tard podem dir que La Gran Nadala és ja un nou clàssic del Nadal reusenc, sota la tutel·la dels imprescindibles i imparables Sergi Vallhonrat i Carlota Martí.

Sens dubte, aquesta bogeria surt gràcies a la passió i dedicació dels i les mestres de música ganxets. Un col·lectiu d’incansables pencaires que no saben dir que no, que defensen que el cant coral és un treball d’ equip on cap alumne o escola llueix en concret. Ningú hi destaca, i tot i així aquesta cooperació culmina amb un resultat unànim, amb feina d’equip, que és el que som (o hauríem de ser) la comunitat educativa. Un equip.

I amb La Gran Nadala l’aposta de la Regidoria d’Ensenyament i de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, abanderada per la Maria Dolors Sardà i la seva escudera Raquel Prius, és total. Hi han cregut des del primer moment i el seu suport a la iniciativa ha estat total. Només així podríem haver comptat amb l’ajuda impagable de Guàrdia Urbana, Brigades Municipals, Protecció Civil, Creu Roja… Una demostració gairebé científica de com es pot arribar a una perfecta entesa entre mestres, alumnes, famílies, tècnics i polítics… per tal de dur a terme un projecte comú. I en això a Reus podem treure pit amb orgull. 

Un altre dia ja acotarem el cap i parlarem de per què els alcaldes són i han estat sempre homes… mentre que la Regidoria d’Ensenyament ha estat també sempre en mans femenines. Però aquest és un altre debat, que ja se m’escapava un clatellot.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: