Un 2017 de somni

Sóc molt poc de fer balanços, però aquest 2017 el recordaré sempre com un dels anys més especials.

He estat molt afortunat, molt, de poder formar part de projectes extraordinaris, d’aventures increïbles, de trobar-me a persones meravelloses.

Com a ciutadà reusenc, com a apassionat per tot allò que sona a ganxet, enguany he tingut l’honor de formar part del Pregó de Sant Pere, al Saló de Plens de l’Ajuntament, fent els efectes sonors del magnífic pregó que la Montse Llussà ens va oferir. I si aquesta experiència ja va ser per recordar… de retruc vaig viure un dels somnis de la meva vida: veure la Tronada des de dins. Encara ara se m’esborrona la pell. No tinc paraules.

I com que la cosa va de somnis, i alguns d’ells de somnis ganxets… jo que a casa sempre vaig viure el Reus Deportiu com a fill de Directiu, enguany he pogut gaudir una altra il·lusió. I és que aquest Club roig-i-negre que he mamat des de petit aixequi una altra Copa d’Europa, i poder-la-hi oferir, aquest cop jo com a Directiu, a la Mare de Déu de Misericòrdia. Un altre moment de llagrimeta, amb la Champions a les mans, la Mare de Déu al davant i el papa al cap. 

Això ja no és un somni, però fa il·lusió, no ens enganyarem, i més tal i com han anat les coses darrerament en l’àmbit polític. Anar al Palau de la Generalitat, conèixer el President Puigdemont, aquell polític de perfil baix al qual ningú coneixíem quan ens el vam trobar com a President… i que ens ha sorprès per la seva valentia i coherència.

Però el meu món no és el de la gestió de Clubs esportius… sinó el de la Música i l’ensenyament. I com a músic enguany he viscut experiències increïbles: tocar al mític Jamboree de Barcelona amb la banda del Fito Luri i tenir al Josep Baiges a primera fila, uau! O donar a conèixer el fado a Reus i Cambrils de la mà de l’Elsa Casanova i el Pedro Henriques. Petits regals de l’ofici, com seguir gaudint cada any amb La Gran Nadala, un bon exemple de bogeries que acaben fent-se estables.

Musicalment parlant s’han obert noves portes, també, i per mi ha estat fantàstic que comptin amb mi a la bateria dins el projecte de Pe-Ta-Ca (Petit Taller de Cançons), i a les percussions amb After Dark. Iniciar nous projectes sempre t’ajuda a posar les pil·les i a mantenir-te amb ganes d’aprendre.

Però si alguna cosa m’ha fet especial il·lusió en el camp de la música a estat la tornada als escenaris del trio trio Brull-Salvadó-Mor. Que l’amiga i companya Anna Mor s’hagi recuperat de la seva malaltia i haguem pogut tornar a tocar any i mig després… això no té preu, això fa feliç. 

I el 2017 ha acabat amb una de les experiències més especials que he viscut mai. Dirigir el concert de 25è aniversari de la Fundació Reddis. Un concert on he pogut dirigir una coral formada per membres de les entitats Down Tarragona, Centre Marinada, Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp, Club de Tennis Taula Ganxets, Pàdel amb tu, Fundació Escleròsi Múltiple, Fundació Bara, Taller Baix Camp, Càritas Interparroquial de Reus i Amics de la Gent Gran.

Un concert que ha suposat un abans i un després. Aquí el teniu, de la mà de Canal Reus TV:

En resum… no puc mirar enrere sense emocionar-me i sobre tot donar les gràcies.

Perquè ha estat un any de somni, i només que el 2018 sigui la meitat d’espectacular… serà màgic.

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: