2018, any Baiges

Foto: Olívia Molet al Diari Més

Un cop deixat enrere el 2017, amb Reus com a Capital de la Cultura Catalana, toca encarar aquest any nou i, amb ell, els nous propòsits. Deixar de fumar els uns, perdre uns quilets els altres, estalviar una mica potser… i així anem fent llistes tan llargues o curtes com la voluntat o la ingenuïtat ens permetin. Però els faré una proposta amb què segur que ens posem d’acord. Fem del 2018 l’Any Baiges. No, no he embogit (encara) ni em duren els efectes de la nit de cap d’any. Fem-ho.

Perquè si algú porta la bandera de Reus per allà on va… és en Josep. Si hi ha qui es reinventa constanment per crear noves perspectives d’aquest poliedre que és Reus… és el Baiges. Omnipresent. Primer a la SER amb el seu Tricaz de l’ànima. A Canal Reus TV amb el Pertot a Reus, posteriorment El món de Reus, una expressió que avui ja és polisèmica: un antic programa de TV local, un blog de lectura obligada, un hashtag que condensa l’actualitat ganxeta. Una nova fórmula ja incorporada a un vocabulari col·lectiu d’aquest poble nostre que ens enamora. Veí de pàgines a la NW Revista de Reus. Compte de Ganxet pintxo i Duc dels capgrossos costumistes.

No satisfet amb aquesta metamorfosi, el nostre Sinatra particular, La Veu de Reus (amb permís de la Montse Llussà) en la seva constant recerca per tal de posar el focus zenital sobre el talent reusenc, va endegar els Premis Enganxen, avui Premis Amenós Enganxen. Justament un altre acte de reconeixement als reusencs que més donen, en el sentit literal de la paraula, per la nostra ciutat. I se seguirà reinventant, no en dubtin pas. Perquè aquesta és una altra de les seves virtuts. En un Reus on una de les aficions històriques i col·lectives  locals, a banda de l’hoquei i l’associacionisme, és l’esport de fer capelletes per trinxar el veí, el Baiges  ha fet de la glossa al talent tot un quadre costumista on cercar-hi reusenquisme en estat pur. 

Passió. La passió pel poble, per l’Amenós, per l’obra de son pare l’artista Josep Maria Baiges i també la passió per l’ensenyament. Ho dic sovint. Que els homenatges es fan en vida, carai. Com el que el mateix Baiges va treure’s del barret amb el Sistaré. Que les persones que estimen es mereixen que els mostrem quant ens les estimem de tornada. 

Fem-li una distinció de l’alçada d’un campanar. I ja posats, que la Petra Clàudia li canti amb aquella veu seva però que ja és tan nostra. Vaja, com la d’en Pep. I quin duet que farien. 2018. Una plaça per l’Amenós i un reconeixement pel Baiges. Fem-ho?

EDICIÓ POSTERIOR:

El juny del mateix 2018, uns mesos més tard d’aquest article, l’Ajuntament de Reus va concedir a Josep Baiges el Tro de festa 2018, en les festes de Sant Pere 2018.

25 de juny de 2018
Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

2 respostes a “2018, any Baiges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: