El poble de la rosa

A la NW Revista de Reus de desembre els ho comentava. Quantes alcaldesses ha tingut Reus? Les mateixes que vegades es pot circular per l’Avda. Països Catalans gaudint dels dos carrils, sense cotxes en doble fila… o sigui, cap. Això a Reus, ciutat de les Misericòrdies. On Isabel Besora va marcar-nos com a poble de la rosa. On el paper de la dona ha estat precisament el d’una rosa. Amb perfum i bellesa. Dolor i espines.

Gaudim de bona salut en dones artistes. Una magnífica generació d’escriptores que ens regala agrupacions com Reusenques de lletres o el Col·lectiu 5J. Autèntiques deesses de les llibreries com Marta Magrinyà, Maria Lluïsa Amorós o Coia Valls. Creadores de formes com Mercè Bessó i Neus Segrià. Pintores que ens roben el cor, i fins i tot ens el dibuixen com la fina Fina Veciana (mai un nom s’havia escaigut tant). Ballarines que triomfen arreu com Anna Borràs, Júlia Pérez o Lorena Santiago. I m’aturo, perquè segur que me’n deixo alguna i ja em disculpo d’antuvi perquè totes no hi caben en un sol article. Les arts, aquella faceta on la dona s’ha trobat sempre tan còmoda, tot i haver-hi hagut una època en què les escriptores havien de signar amb pseudònim masculí o fins i tot anònim. No fa tant de temps.

L’altre gran àmbit on la dona ha brillat ha estat el de la vocació de servei. Un camp amb comptades excepcions reconegudes com Cèlia Artiga, Maria Cortina, Teresa Miquel o Àngels Ollé. Perquè de ganxetes infermeres, metgesses, mestres que han estat heroïnes des de l’anonimat n’ompliríem un roserar de poncelles, tot i que la fama se l’han endut sempre els capolls.

Així que, ara que s’acosta el Dia de la Dona, recordem que encara hi ha molta feina a fer. Que sí, que el Casal de les dones i el col·lectiu L’hora violeta remen i remen… però la corrent és molt forta. I en contra. Que l’any passat quasi dues-centes reusenques van ser ateses per violència masclista. Que a la recentment inaugurada Reus Big Band no hi trobem cap dona. Que encara hi ha qui s’ha posat les mans al cap després de visitar l’exposició La bellesa de les dones de la Meritxell Perpiñà al Bravium. I sí, no ho negaré. Que trobo a faltar les accions de poesia i protesta i bellesa urbana de les Ganxetes del Pòrtia. Torneu, Ganxetes, torneu!

Així que correm-hi tots. A la Cursa de la dona. Al costat de les nostres Regidores. Fent pinya amb les Xiquetes de Reus i gaudint d’un seguici festiu ple de nenes, noies i dones. Ganxetes, floriu! Perquè als passadissos del nostre Saló de Plens, de setanta retrats de fills il·lustres, només hi trobem dues dones: Maria Rosa Molas i Roseta Mauri. Ho veuen? Les dues són Rosa. Estem marcats. 

Reus, poble de la rosa.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: