Cap nen/a sense saber patinar

Foto: Ajuntament de Les Franqueses

Recorden la campanya “Cap nen sense saber nedar”? Segur que sí. Una iniciativa de la Regidoria d’Esports de 1986 que celebra més de tres dècades d’èxit entre els reusencs i reusenques. Gràcies a aquesta innovadora idea, que s’ha exportat  a d’altres consistoris catalans, a Reus podrem córrer perill de contaminació petroquímica o nuclear, però no d’ofegament. Dins l’aigua almenys. Amb els impostos i la política del 155 l’ofegament ja és un altre cantar. 

Així que permetin-me que, després de “2018, any Baiges” em tregui una altra proposta de la butxaca. Una nova campanya anomenada “Cap nen sense saber patinar”. I és que Reus és vila coneguda internacionalment per diverses fites. Arquitectònicament, pel Modernisme dels edificis de Caselles i Domènech i Montaner. Gastronòmicament, pel vermut o la coca amb cireres. També per reusencs il·lustres com Prim o Gaudí (no entraré en polèmiques de naixement amb el veí de pàgines Baiges). I esportivament, Reus és referent mundial en esports sobre patins. 

I és que els ganxets i ganxetes hem destacat en atletisme, natació o ciclisme en l’àmbit internacional. En futbol en l’esfera estatal. Però els esports que han fet que es parli de Reus per tot el planeta de manera continuada són l’hoquei patins i el patinatge artístic. En l’esport de l’estic i la bola Reus ha bressolat històrics Campions del món com Joan Orpinell o Joan Sabater, i herois contemporanis com Albert Casanovas o Raül Marín. Campions del món, que es diu aviat. Referents planetaris. D’aquí, de Reus, diguem-ho amb la boca ben gran, que de vegades sembla que ens costa reconèixer el talent local. En patinatge artístic la mítica Laura Sánchez ha lluït Reus pels pòdiums de tot el món a títol individual, i en Xavi López ha obert la porta als grup xou que ens regalen tantes alegries. 

És per això, per honrar aquest llegat i per col·locar noves catifes a l’elit mundial sobre patins, que ja des de les nostres escoles podríem ensenyar a patinar als nostres xiquets i xiquetes. Sí, una empresa complicada que demana la feina conjunta de les Regidories d’Esports i d’Ensenyament, així com del professorat d’Educació Física dels nostres centres educatius. Però no creuen que val la pena? Quants herois sobre rodes tenim ara mateix amagats a les aules esperant un clic per despuntar? 

Hem començat molt bé enguany, incorporant l’hoquei a la 36a Olimpíada Escolar, una gran iniciativa que cal valorar. Seguim doncs per aquest bon camí i que cap xiquet es quedi sense saber anar sobre rodes? De fet, en llenguatge cupaire seria “Cap nena sense saber patinar”, però avui m’he deixat el paper de fumar per agafar-me-la.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: