Sobre en JorBor, dos textos que mai hagués volgut escriure

Amb el cor encongit encara per la notícia d’ahir, us deixo els dos textos que vaig escriure.

El primer, les paraules que vaig escriure a les xarxes socials.  Voldria deixar-les aquí, que en quedi constància.

El segon, el que malauradament em va tocar redactar en nom de la família del Bravium Teatre.

Jordi Boronat, descansa en pau.

En estat de shock. Ens ha deixat l’estimat Jordi Boronat, el JorBor. El nostre JorBor, perquè no només era del Bravium. Era de Reus.

Possiblement el seu darrer bolo va ser amb mi, fent-nos passar per policia secreta espanyolista a la presentació del llibre sobre l’1 d’Octubre a Reus. I no ho devíem fer malament, perquè algú ens va intentar fer fora pensant que érem esvolorotadors de Tabàrnia. Amb això em quedo. 

Ningú en pot parlar malament i ningú pot dir que no ha rigut al seu costat. Jordi, estimat, aquí et plorem però segur que ja estàs completant la col·lecció d’autògrafs, al costat del Jaume Amenós.

5 de maig de 2018

Avui la #famíliaBravium estem molt tristos. Ens ha deixat el Jordi Boronat, el nostre JorBor. Una persona estimada per tothom, que feia somriure a qualsevol a qui tenia al costat. Formava part ja no del nostre equip, sinó de l'equipament del teatre: acomodava els espectadors, recollia entrades, amenitzava les funcions abans que comencessin... i per suposat, feia d'actor. Tot amb la seva simpatia i alegria que el caracteritzava.

Era Actor. En majúscules. Ja de jove amb els seus números còmics, els monòlegs. De més gran amb grans interpretacions a "Entre aigua i anís" o "El malalt imaginari", que sempre ens quedaran a la retina, talment com el seu darrer gran muntatge "Cançó de Nadal", amb un altre personatge d'aquells que guardarem per sempre a la memòria.

A la memòria i al cor. T'hi tindrem sempre, Jordi. Te'n vas sabent-te estimat. Amb una exposició al nostre vestíbul mostrant a tot Reus el teu incomptable número d'autògrafs. Te'n vas com has viscut, discret i envoltat de rialles. Te'n vas amb el Jaume i el Tomàs, segur que entre tots fareu que més d'un allà dalt mori altre cop, i de riure, que aquestes morts sí que són dolces.

Te'n vas, però no del Bravium. Aquí sempre hi tindràs un racó. Gràcies per tant, JorBor, gràcies.

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: