Passi-ho bé

Foto: Fabián Acidres - Reus Digital

Tot just acabada la Festa Major de Sant Pere i tenint com a veïns de pàgines al Pregoner i el Tro de festa no em perdonaria mai l’oportunitat de no reflectir el meu punt de vista sobre tot plegat, així que permetin-me.

Sobre el Pregoner? Un Xavier Graset impecable amb un discurs que el va coronar amb honors com a un RTV (de Reus i També de Vila-Seca), que aquí d’etnicismes i de mirar genealogies no en som gens. Excel·lent en la forma, explícit en les reivindicacions, exacte en les referències històriques i exercint de periodista i de còmic amb aquell punt tan Graset que sempre és un plaer escoltar. 

Sobre la polèmica? El numeret de Ciudadanos i PP interrompent el Pregó a la meitat? Estarem tots d’acord en què deixar els escons buits és legítim, tot i que de mal gust. També convindrem que aquells escons pertanyien als seus partits i ningú té dret a ocupar-los amb llaços grocs, per legítima que en sigui la reivindicació. Però allò imperdonable és pertorbar el parlament del Pregoner per retirar-los. Hi havia maneres i moments molt més discrets i elegants, senyores Compte i Labrador, i amb la seva entrada van perdre de sobte tota la raó que podrien tenir. A tot això, algú ha vist mai els Regidors de PP i Ciutadans formant part d’algun element festiu? És tot just ara que no se senten seva la Festa o ho ha estat sempre? Cap d’ells fent castells, de diable, ball de bastons o amb cap animal del bestiari, i ara de sobte no se senten seva la Festa?

Sobre en Josep Baiges i el Tro de festa? Una sorpresa gens sorprenent. Ja ho déiem el mes de gener en aquesta mateixa secció, demanant un #anyBaiges que la Comissió de Protocol ha tingut a bé de reconèixer. Enhorabona i gràcies a tothom que hi ha tingut a veure, s’ha fet justícia poètica. Karma ganxet. 

Sobre la Festa? Cada cop més gran. Una munió d’elements i persones al darrera. Uns elements del Seguici en creixement i amb salut de ferro, amb noves generacions garantides. Amb propostes joves que ja han esdevingut clàssics, com la Nit de fer l’Índiu o el Tomet de Sant Ganxet. Amb moments que potser caldria escurçar, com l’actuació de lluïment i els seus homenatges endogàmics. Amb un Dames i Vells del també veí de pàgines Antoni Veciana que enguany ha incorporat un nou personatge tristament brillant.

Tenim Festa Major per molt de temps. Arribi qui arribi al Consistori el proper mes de juny. Que la Festa serà sempre nostra. Dels ciutadans de debò. La Festa, per qui la viu. Passi-ho bé i fins l’any que ve.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros