Dues recomanacions literàries

Foto: Cadena SER Reus - Ràdio Reus

Déu me’n guardi de fer també de cronista literari, però el sentit de la justícia i el cor em demanen que els parli de dos llibres en concret, que m’han tingut totalment absort en la seva lectura.

I com que som a l’octubre començo pel que van editar la Txell Granados, l’Agnès Toda i l’Aureli Ruiz: L’1 d’octubre a Reus. El dia que vam abraçar la llibertat. Un compendi de textos i il·lustracions on diversos ganxets ens van narrant les seves experiències durant aquella jornada que tots guardem a la nostra memòria, a les nostres entranyes. Alguns dels relats s’han hagut de publicar sota un pseudònim, ja que la informació que aporten podria posar en perill judicial al seu autor, i ja sabem tots com n’està la justícia de justa, darrerament. D’altres escrits fan caure la llàgrima a raig, com el cas de la Tere que ens narra com va a votar per la memòria del seu avi. També hi trobem textos que malauradament han de ser escrits des de l’anonimat perquè el seu autor no és ni més ni menys que un agent de la llei, qui ens narra les reunions prèvies dels cossos de policia i el desenvolupament de la jornada des del punt de vista d’algú que du una porra al cinturó. L’Elisabet que ve d’Itàlia per votar, la Carlota que ho fa des d’Amsterdam… un llibre que ens demostra com de valent és un poble. Com d’orgullosos ens hem de sentir. I que els tenim ben posats.

De rabiosa actualitat tenim un personatge, l’Ariel Santamaria, que tot i que va publicar el seu llibre Memòries polítiques per Sant Jordi, darrerament ha estat omnipresent en aquest món de Reus tan actiu. En una setmana l’hem pogut veure en acció quatre cops. A la Plaça de la Llibertat per les Festes de Misericòrdia. A continuació, dos dies seguits al Mercadal: primer en la flashmob organitzada per Reus Deportiu i el Centre de Lectura, al voltant del seu Tots som de Reus. I el dia següent, emmarcat dins la festa del 20è aniversari de Canal Reus, on va protagonitzar un suggestiu duet amb en Josep Baiges. Finalment, una brillant aparició al FAQs de TV3, coreografia d’Elvis inclosa. El llibre de l’Ariel, imprescindible si s’és aficionat a la política local o es té curiositat per les clavegueres de la ciutat, ens dibuixa sense cap pudor l’experiència del nostre Elvis com a Regidor de la CORI. Un repertori de records que ens transcriuen les converses privades de l’Ariel amb en Carles Pellicer o en Lluís Miquel Pérez, on diguem que el sentit de la privacitat de les confessions entre dues persones no queda massa ben parat. O el capítol on el lector passa vergonya aliena quan ens narra com al sopar dels Gaudí-Gresol el deixen marginat, sol en una taula parada per a vint comensals. De debò, enganxa.

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: