Tria VOX

Fotografia: Eco Republicano

Escriure un article mensual sobre Reus pot ser realment angoixant. No per la manca d’idees, perquè si algun defecte destaca a la nostra ciutat és que constantment ens trepitgem els esdeveniments els uns als altres, sinó per haver de triar sobre quin succés escriure. Direm que la programació d’activitats atenent a les agendes de les altres entitats no seria el nostre punt fort, precisament. O que a Reus fem bullir tant l’olla que al final l’agenda esdevé un fogó múltiple.

Tanmateix, aquest solapament d’esdeveniments el patim en totes les vessants, tot i que la cultural n’és el paroxisme, amb dos i tres i quatre espectacles al mateix temps en espais diferents. El súmmum d’aquesta estressant agenda ganxeta es dóna quan fins i tot es solapen els actes d’altres sectors, com passava fa unes setmanes amb dues conferències sobre el món de l’ensenyament: una a la Fundació Reddis i l’altra a la Sala Santa Llúcia. I, a no ser que es digui Carles Pellicer i tingui el do de la ubiqüitat, el bon reusenc es passa el dia valorant si acudir a un esdeveniment o millor assistir a l’altre. Triar. I d’això van les meves lletres avui. De triar.

Perquè s’acosten les eleccions municipals i plana la possibilitat que per primera vegada la dreta més dura arribi a assolir la vara  de l’alcaldia. Una dreta que vol impedir el dret del poble català, i per tant del reusenc, a decidir què en vol fer del seu propi destí. Seguir lligat al Reino de España o provar sort en una República Catalana, que com deia el Mosso de moment “no existe, idiota”. En tot cas és una decisió que ha de prendre (o hauria de fer-ho) el mateix poble interessat. Però no acaba aquí la cosa. Amb una hipotètica alcaldia taronja començaria l’espanyolització de l’escola catalana. O perdria importància el nostre seguici (comptin vostès amb els dits d’una mà quants d’ells formen part d’aquestes iniciatives festives). Tot i que ben mirat potser el salvaríem amb una renovada “actuación de lucimiento con el león, el basilisco, el dragón y los chiquillos de Reus” (i ja que s’hi posen, almenys que n’escurcin la durada, si us plau).

És per això que, donat que la històrica divisió de les esquerres i el sobiranisme continua en la seva dinàmica, ara potser va sent hora que les dretes es trenquin també com sabem fer tan bé els indepes i els de l’esquerra en general. Que ells també hagin de triar. No els ho posem fàcil, partim-los el vot i que la Llei d’Hondt faci la resta. Impulsem VOX REUS. I si convé que algú faci com va fer en Pellicer en la primera campanya de la CORI i els pagui els cartells per poder així debilitar els partits rivals. Fem-los triar. 

O CAJA O FAJA.

VOTA VOX, PORQUE EN REUS ENGANCHAMOS. 

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: