De monges i capellans

Foto: Pont de solidaritat

En les darreres setmanes he trepitjat dues esglésies diferents de Reus, no perquè sigui home de Missa, sinó perquè m’hi ha portat dos esdeveniments de la sempre atapeïda agenda ganxeta: la cultura i la solidaritat.

En el cas de l’esdeveniment cultural, a la Parròquia del Barri de Sant Josep Obrer, s’hi recuperava la Visió poètica de la Setmana Santa: Miscel·lània poètico-musical, cinc anys més tard de la seva darrera representació. Un esdeveniment creat el 1996 pel Diaca Mn. Estanis Figuerola, que reuneix a rapsodes de Bravium Teatre, els Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, la  Banda de Cornetes i Timbals de la Confraria de St. Pere Apòstol i a diversos músics reusencs. Poesia, música, saetes i marxes de Setmana Santa es donen la mà en un acte al qual li desitjo que finalment es refermi en el calendari anual d’actes de la Setmana Santa reusenca. 

La solidaritat em va fer assistir a un altre temple, curiosament també fora del rovell de l’ou reusenc. Allò de “Reus comença als barris” aquest cop era més que una simple promesa que ens venen cada quatre anys, però que ja mai ens creiem. A la Parròquia de Sant Bernat Calvó (sí, Calvó, amb ve baixa tal i com s’escrivia històricament, finalment recuperat de manera oficial), de les mans de Mossèn Ignasi Olivé i de Mossèn Pep Moreno. Dues persones properes, lluitadores, reivindicatives. Les ànimes del Sopar Solidari que des de fa 22 anys organitza Pont de Solidaritat, una ONG de les que no fa soroll, de les que no envia comunicats polemistes als mitjans, de les que fa la feina en silenci i amb la discreció com a bandera.

Presentat pel Xavier Graset, veí d’aquestes pàgines i compromès altruistament amb aquest esdeveniment des de fa una pil·la d’edicions, el Sopar Solidari reuneix cada any a artistes que interpreten les seves obres per una bona causa, de manera desinteressada. Un altre bon exemple d’esdeveniment que cal mimar i mantenir. A l’esdeveniment, i als seus impulsors.

I és que certament l’Església és tristament notícia cada cert temps a causa d’algun cas d’abusos per part d’algun mossèn mala persona. Però aquests casos esporàdics no ens poden emmascarar la realitat: que el món religiós és ple de bona gent que dedica la seva vida als altres, que es desviu per les persones més necessitades i per la ciutat. 

Mossèn Anton Roquer, al cel sia, va ser un activista al qual la Festa Major li deurà sempre el Ball solemne de l’Àliga al Santuari de Misericòrdia. El Prior Joan Antoni Cedó va obrir les portes de Sant Pere als Gegants pel tradicional concert de Festa Major de l’Orfeó Reusenc. Ja els he comentat la tasca dels Mossèns Olivé i Moreno. I com ells, capellans i monges dediquen les 24 hores de la seva vida, des de l’anonimat, a l’ajuda dels més necessitats. No generalitzem per quatre fills de puta.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: