Arriben, es queden o se’n van

Acaba un curs escolar i en comença un de polític. I en aquest garbuix d’anades i vingudes cal posar atenció en tots aquells que arriben. Políticament parlant els que s’incorporen són gairebé els mateixos, canviant alguns noms, però amb la novetat que a Ciudadanos hi arriben cares noves. Escric el nom del partit en castellà per facilitar-ne la lectura a la seva portaveu, la qual potser el primer que hauria d’haver fet abans de prendre possessió del càrrec hauria estat repetir davant d’un mirall (un espejo, Débora) el nom del seu partit en català. Fins a pronunciar-lo correctament. De prendre part en algun element del seguici festiu ja en parlaríem més endavant. Pas a pas.

I parlant dels elements festius, aquí també n’hi ha que arriben. I no parlem de noves incorporacions al bestiari popular, que si seguim fent-lo créixer acabarem empalmant els balls de lluïment amb el “Passi-ho i fins l’any que ve”. Els que arriben són els nois, i a poc a poc ho fan amb naturalitat. Fa un parell d’anys s’incorporava l’Albert Salas al Ball de cercolets i enguany el Cesc Oliva ha fet el mateix amb el Ball de gitanes. Paulatinament els homes es van escolant en el món de la dansa popular, fins fa poc reservat a les dames. I esperem que succeeixi el mateix, però a la inversa, amb la Diputació, on a dia d’avui ens hi representen només 7 dones davant de 20 senyors.

I els que es queden? No només es mantenen sinó que s’hi refermen. Al Consistori evidentment, però també a la Festa Major. Es queda la Nit de fer l’índiu, per exemple, una proposta que amb només cinc anys a les seves esquenes ja ha esdevingut bandera de la nit de la rauxa reusenca. Els mags de la Colla Gegantera i els amics del CRAC van treure’s del barret un truc que s’ha consolidat com a un dels números estrella de Sant Pere. I si cinc en celebra la Nit de fer l’índiu, deu en compleixen Dames i vells. Una altra de les iniciatives de recent incorporació que ja s’ha disposat com un clàssic a través de les goles incisives de La Gata Borda.

I com que la vida és un cercle, acabo com començava, amb política municipal. Ara però sobre alguns dels que se’n van, amb un pensament per tres Regidors que han realitzat una enorme tasca en els darrers anys: Joaquim Enrech, Jordi Cervera i la meva debilitat Maria Dolors Sardà han treballat com una formigueta, guarnits d’un somriure permanent. Que la seva rialla sigui part del seu llegat, que s’atansen temps incerts.

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: