Renéixer

Buidor. Silencis que retronen. Carrers desocupats. Ep, però amb àngel. Agost inclement a la ciutat. Fugim. Deixem Reus pels perennes. Encara ressona la darrera tronada. Pam enguany ha durat més, pam on ets, remor? Ja no queda ningú. Calor que esborrona. Buidor que aclapara. Tan sols unes passes en la llunyania ens desperten memòries pretèrites, de cridòria mediterrània, però ara Reus és Sibèria, nostàlgia. On ets, Mercadal? On pares, pare? Més records que treuen el cap entre moments, raconets i llambordes. Pel Carrer Vilar hi jugava. Pel Santa Teresa hi, tant se val. Res serà el mateix. Tot passa. També passarà aquest agost de fredor. D’incertesa i de presa, de pèl, de decisions, de consciència. O ara o mai. Cafè amb gel i a creuar dits perquè el nou Regidor tal aquest cop sí que tingui present qual. I anar passant. Passin i vegin. Mercadeig. Matar lentament. Posar una pilota blaugrana en un escut roig-i-negre. Muts. Van treure el Deportiu i no va passar res. Ara ja és tard. I a la gàbia. L’escanyament portava mesos, ara tan sols resta esperar. Mans al cap, però era abans quan feia falta. I no es va dir res. És agost i no es diu res. Ni cal. Sobren les paraules i falten les persones. Polèmica. Un vermut. Hi ha qui parla massa. I fora de test. Trobar a faltar. Enyor. I arribarà en breu el moment que a Reus esperàvem, despertar brogent amb les passes dels que tornen, rum-rum i tap-tap i una Casa Navàs que ens depara més sorpreses, i quasi al davant un Ajuntament que ens crida i ens desconcerta i tot passa alhora. Pèrdua. Àngels Ollé. Haurem de mirar endavant. I buscarem una il·lusió que ara mateix se’ns amaga entre el retorn a la rutina. I tornarem a enamorar-nos del poble de la rosa, transportant-nos de nou pel tomb de ravals i descobrint un dia més aquell patrimoni que ens crida però que amaguem. Aixecarem el cap. Façanes. Trencadissos. Esgrafiats, barbacanes. I ens deixarem seduir de nou pel Mira’t de les pantalles i tot es posarà a lloc. Perquè Reus és casa. Reus es casa, cada setembre, de nou. Reus no es cansa de captivar-nos. Reus és arrel i és Fènix i lluirà i ens sobrepassa. Passi el que passi, setembre sempre serà renéixer.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: