De dir-se Misericòrdia i quatre propostes

Imatge: Twitter de la Coia Ballesté

Reprenc la temàtica que la veïna de pàgines Coia Ballesté llençava a la NW Revista de Reus tot just el mes passat. Al fet d’anomenar-se Misericòrdia, Coia, Cori, Missi o Micoia servidor només hi veu avantatges. M’explicaré:

En primer lloc, i dubto que algú gosi negar-ho, els de Reus som tant de Reus que aprofitem la mínima ocasió per glossar la nostra vila, en especial quan som fora de casa  o quan parlem amb algú de la població veïna, la que té els teatres mig oberts i va tancant monuments per la deixadesa del manteniment. Doncs bé, algú que és anunciat amb el nom de la rosa ho té més fàcil que ningú, atès que la pregunta “Misericòrdia? I això d’on ve?” acostuma a anar acompanyada d’una oda al reusenquisme.

Una altra virtut és la de poder gaudir de dia festiu en la pròpia onomàstica. I creguin-me que sé de què els parlo. Dir-se Jordi i que el dia més bonic de l’any a Catalunya sigui laborable no és l’escenari més idíl·lic, en especial quan allò que el cor et demana és passar tantes hores com puguis al Mercadal, entre literatura i somriures i roses i salutacions.

És per això que m’atreveixo a posar quatre propostes sobre la taula, per tal d’incentivar entre els ganxets i ganxetes la recuperació del nom femení més nostrat. Un nom que llueixen moltes reusenques però que malauradament fa 12 anys que ja ningú utilitza per inscriure a les seves filles al cens. I convindran amb mi que Missi no pot anar pel mateix camí que Tecla, oi? Quantes Tecles coneixen i quantes Coris. No cal dir res més.

En primer lloc, suggereixo  un bon descompte per les que es diguin Misericòrdia en tots aquells esdeveniments culturals d’organització municipal. Només caldria presentar el DNI on es verifiqui aquest nom i gaudir del descompte en concerts de Festa Major, festivals i altres iniciatives de pagament.

De la mateixa manera, també animo els espais municipals de pagament a que les variants de Micoia es beneficïin d’entrada gratuïta en museus, exposicions, visites guiades, el mateix Gaudí Centre…

Com veuen, la butxaca podria ser una molt bona manera d’acabar de convèncer a qui s’estigui plantejant de posar el nom de la rosa a sa filla, per la qual cosa la tercera mesura que els apunto és un petit descompte en els impostos municipals de les Misericòrdies. Un regal que els pares i mares farien a les seves nenes, a mig termini, exactament uns 16 a 18 anys després del naixement.

I finalment, una iniciativa que no toca la butxaca però sí l’ànima: un sorteig anual entre totes les Misericòrdies per poder participar en una de les enceses de la Tronada. Vinga, siguem honestos. No em diguin que no es plantejarien molt seriosament la possibilitat d’anomenar Coia a la propera filla o neta?

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: