Imatge: Canal Reus TV
A Reus ja ho tenim això. Som d’extrems. Tan bon punt enllacem trenta-dos anys d’alcaldes socialistes com investim Pellicer durant tres mandats. I ves que no en siguin quatre. O comprem la promesa electoral de renovar el Mercat i que el desmantellin uns mesos després. Passa el mateix amb el Carnestoltes.
Certament tenim un Carnaval de Reus amb actes brillants com el Cantaval o el Ball del Moc. Trobades gastronòmicofestives originals i participatives com l’Expo-Profit. Divertimentos com el Càsting. Tots ells posant any rere any a Reus dins el mapa de poblacions amb Carnavals tan dignes com creatius. Que no és fàcil. Premis Gueus. Disfressada d’escultures. Rua mortuòria. El millor de tot: hi ha marge de millora. Demostrat enguany amb l’hilarant espectacle del Pregó de Sa Majestat el Rei Carnestoltes LX. Els Farts d’Olla, La Trepa Bimbirimboies i especialment els Rebullits Teatre han posat el llistó molt alt per les futures edicions d’aquest esdeveniment.
I si des de fa uns anys hi ha un esdeveniment que desperta l’admiració de tothom, el Sant Cristo Gros de la qualitat carnavalesca ganxeta, aquest està en mans de la Germandat dels Set Pecats Capitals. Amb el seu Ball del Carnestoltes i els Set Pecats, que ara ja és nostre, hom ha pogut passejar pels carrers de Reus i transportar-se enmig de Venècia sense sortir del tomb de ravals. Elegant proposta amb un vestuari, unes màscares i una coreografia impecables, coronada pel saber fer dels músics del grup Staccato. Ens treiem el barret.
Però, com bé dèiem, yin i yang, rosa i Pelli, aquí ens enamoren els pols oposats. I, tot just un es recupera de l’astorament de veure un roig Carnestoltes dansant pels carrers amb els Set Dansaires Pecadors, que ens arriba la festa del pijama. Una rua mal anomenada de lluïment, un catàleg ambulant de mamelucs i recipients per beure alcohol amb major o menor dissimul. Reus no mereix un acte d’aquest nivell.
Reformulem aquest esdeveniment, indigne, pobre, exemple de mala praxis. Donem-li una volta. I ja posats, siguem més fidels a la nostra història, lluny de pijames, festes holi i embriaguesa. Recobrem la Guerra dels tomàquets. Recuperem la publicació satírica Tururut viola. Investim un nou Anzame. Traiem-nos de la màniga del pijama un passi especial carnavalesc de Dames i Vells. Promoguem un llençament de pastissos de nata als Regidors que s’hi avinguin, amb recaptació solidària. Que la transgressió ens marqui el calendari, carai, que Carnestoltes és un cop l‘any.
Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros
Jordi Salvadó Rius 