Vinyolada

No tinc per costum anar comentant les actuacions (els bolos, com en diem naltros), però avui no és dia de costums.

Som precisament enmig d’una temporadeta on hi ha ha de tot, menys, precisament, allò al qual estem acostumats. Amb el Coronavirus no només hem hagut de recloure’ns a casa, sinó que hem vist com ens anaven desescalant a base de cedir a les demandes de la restauració, mentre un cop més es desatenien les crides del sector cultural.

Terrasses tan plenes com buides ens anaven quedant les agendes d’actuacions a músics, actors, rapsodes i més gent de la mala vida.

És per això que l’acte celebrat ahir a Vinyols i Els Arcs era molt més que una actuació: era un resorgiment. Hi ha ganes de Cultura. Ganes d’art. Ganes de reunir-nos al voltant d’uns acords, uns versos o unes pintures, no només de barrejar-nos entre terrasses i vermuts i mascaretes i ai qui s’ho imaginava això fa un any. Joan Vinyoli n’era el pretext, i quin pretext més de luxe. Però en podia haver estat qualsevol altre, sincerament. La crida d’ahir era un aquelarre multidisciplinar on la poesia, la pintura i la música van aplegar a tot de gent, de bona gent, just davant de la Sala Art Amill, tan exquisita com l’Elena Padrell.

Allà els amics del Safareig poètic de Reus, capitanejats per la Mònica de Dalmau, van oferir el seu talent com a rapsodes per recitar els versos de Vinyoli que posaven veu a les interessants dades de l’estudiós Pep Solà sobre la vida i obra del poeta barceloní. Vaig tenir l’honor que comptessin amb mi per posar-hi el meu granet de sorra (moltes gràcies Carme Andrade i Eduard López per tenir-me sempre present!), i Vinyoli va sonar i ressonar entre les veus dels rapsodes i les melodies del saxofonista Toni Pla Santamans i en Joaquín Murillo a la guitarra.

Però sempre hi ha una cirereta. Sempre. I tenir allà mateix a la Fina Veciana i la Nuri Mariné pintant les seves obres en directe per sortejar-les després… això no és una cirereta, això és un luxe. I la gent, que d’assaborir caramels en sap molt, va aplegar-se a Vinyols per gaudir de Vinyoli, de l’art i de la Cultura, per fi al carrer.

N’hi ha ganes, en tenim moltes, això comença de nou!

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

3 respostes a “Vinyolada

  1. Un plaer coneixet, quina font d’habilitats i coneixements! Com be tu dius , ahir varem ser uns privilegitas, al poder oferir tanta qualitat de contingut a un públic desitjós de sortir al carrer i afamat d’aliment cultural compartit. Ho hem fet!!!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: