Generació extraordinària i una AMCA per recordar

Foto: Judit Fernández a El punt avui

No ho puc evitar, la Música és la meva debilitat. Joan Masdeu, Josep Maria Guix, Joan Magrané, Ariel Santamaria, Fito Luri, Miquel Vilella, la Banda Simfònica de Reus o la Cobla Reus Jove han anat escapant-se’m entre les línies que em plovisquegen. Iniciatives com el Vermut rumberu dels amics del CRAC o els desapareguts festivals Reus és flamenc o Rumba a Reus també han brollat entre reflexions i fuetades. I avui també miraré cap al pentagrama per parlar d’uns músics com a preludi, i d’una entitat per fer-ne la coda. 

I és que, a banda dels artistes esmentats anteriorment, a Reus s’hi està produint un fet històric. Creguin-me que no exagero per l’admiració que els professo, però és extraordinari que en el mateix context físic i temporal hi trobem una generació tan brillant com plena d’iniciativa que han tergiversat, en el millor dels sentits, el concepte de música tradicional, del seu aprenentatge acadèmic així com de l’actualització de la nostra Festa Major. Em refereixo evientment a l’Albert Galcerà, els germans Daniel i Albert Carbonell, els Jaumes Aguza i Cuartero, el Gerard Pouget, el Titus Prats… i seguiria. Un llistat de noms tan llarg com la carpeta de fotos del mòbil d’en Carles Pellicer, que han aconseguit que la música tradicional de Reus s’enlairi cap a una nova fase. Que hagin estat coetanis pot ser casual, però que entre ells hagin decidit associar-se per a dur a terme les tres res (reformar, revolucionar i reinventar), això és història viva, i en som testimonis.

I si el talent és la característica dels músics anteriors, la constància és el fet diferencial dels components de l’AMCA: l’Associació per la Música Creativa i Actual que enguany compleix 30 anys. Contra tot pronòstic, l’entitat presidida pel Javier Bergua ha anat acumulant l’organització de concerts i festivals, cobrint espais on les institucions públiques no han pogut (o volgut) arribar. Gràcies a l’AMCA gaudim d’un Reus Bues Festival que amb 26 edicions és tan viu com les jam sessions que encara trobem a La Palma. De mans de l’AMCA hem xalat amb les 15 edicions del Festival de Músiques d’Arrel d’Arreu del Món “ArReus”, de les 9 edicions del Festival Autúria de Cançó d’Autor o de La Mísera Corda. Iniciatives també desaparegudes, com els festivals citats anteriorment, però que no podem oblidar. Perquè no ho podem oblidar: l’ànima d’aquests esdeveniments va ser el Josep Maria Borràs “Pitus”, al qual enyorem tant com al també desaparegut Jordi Bonet. Ells ens van portar a Reus a la Big Mama, l’Steve de Swardt Trio, la Hook Herrera Blues Band, el trio Pardo-Benavent-Di Geraldo, l’Amadeu Casas. Pura mel. 

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros