Molt soroll i ara el no res

Foto: Reus.cat via Reus Digital

Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.

Però permetin-me que exerceixi el meu dret a la rebequeria, perquè escric trist. Trist i enfadat. Amb el pretext del Coronavirus s’ha produït una ofensiva directa al món de la Cultura, un embat on ajuntaments i entitats de caire públic han aprofitat -ui sí, sóc un malpensat, nyi, nyi, nyi – per estalviar part del seu pressupost tot suspenent esdeveniments artístics i festes majors. El Culturavirus com a arma de destrucció + IVA.

I em diran, amb raó, que aquí acostumo a parlar de Reus i que això que els comento és massa genèric. Cert. Però malauradament el Culturavirus s’ha extès en metàstasi cap el comerç i l’esport locals, en un atac de pànic que, amb total desmesura ha anat pregonant als quatre vents el missatge de “no vingueu a Reus, no consumiu a Reus” (sic). Missatge que no ha sortit de les cuines de certa premsa o dels fòrums d’internet. Ans al contrari, aquesta crida ha estat emesa des de la Conselleria de Salut, la mateixa institució que en teoria vetlla per naltros. Resultat? Piscines municipals i parcs infantils tancats. La campanya de botigues al carrer tècnicament  suspesa. Espectacles suspesos. Casals, campus esportius i entrenaments anul·lats… mentre la mateixa gent de Reus fugia de la ciutat per anar a comprar, beure i menjar fora vila. 

No els enganyaré: escoltar la Consellera Vergés ja m’encomana insegurat en qualsevol de les seves intervencions, però sentir-la parlar de Reus amb aquell alarmisme ha estat un torpede que ha envestit directament la línia de flotació cultural, comercial i esportiva. Entenc que, si la situació fos tan alarmant a casa nostra, l’Alcalde i el Regidor de Salut ganxets haurien estat fent compareixences constants, informant sobre la gravíssima pandèmia que ens assolava. I no ha estat així. 

I sí, convindran amb mi que ha estat poc afortunat enviar els ciutadans dels barris de Reus a fer-se els tests voluntaris del Covid a l’Hospital.
Mèèèèèu!
Si vols obtenir dades porta’ls les proves a casa, que Reus comença als barris, oi?
Però en tot cas els famosos cribratges han resultat en tan sols un 1% de ganxets positius per Covid. De debò calia alimentar la psicosi des de la mateixa administració? 

I ara ja és tard. Massa.
Els reusencs hem quedat tocats en un estiu de merda on hem perdut abraçades i somriures, les unes prohibides per llei, els altres ocults rere les mascaretes.
Però ens en sortirem, segur. Com sempre. Malgrat els pals a les rodes que de vegades ens posen alguns d’aquells que, diuen, ens cuiden.
Ep. Però des de Barcelona, no fos cas.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: