Deutes pendents

La Coia Ballesté encenent una Tronada. La Seva Tronada. Perquè es mereix l’escalfor de la pólvora i dels ganxets. Perquè ha de sentir-se Baremboin o Dudamel, i no Riccardo Muti en un Musikverein buit. I de retruc gaudirem tots de Misericòrdia, el nostre Danubi Blau; Sant Pere, la Marxa Radetzky al Mercadal.

Els bars i restaurants plens fins a la bandera, recuperant esmorzars i tapes i canyes i cafès i tot el que convingui. 

La celebració comme il faut dels 40 anys de Carrutxa, fent justícia a quasi mig segle de feina incansable, impagable, innegable.

La Reus viu el vi o La Festa de l’oli nou. Els parèntesis anuals a la Llibertat que ens fan sentir mediterranis. 

El Palau d’Esports del Reus Deportiu de nou ple de seguidors roig-i-negres corejant els seus herois sobre patins. Que per molt que guanyin a cop de talonari (o de cop de puny, que li ho preguntin a Raül Marin), els de can Barça no gaudeixen d’una afició com la dels Troopers, els Redblacks o el Front Reusenc. 

L’any Joaquim Maria Bartrina que va quedar, pobret, diluït com el sucre homeopàtic i que ens deixa amb ganes de xerrades i exposicions i teatre i poesia.

El Festival Trapezi. Aquella cita que esperem cada any i que ens ha de tornar a regalar somriures encara que siguin furtius, sota la mascareta.

Les extraescolars i la dansa i la música i l’esport i el dibuix i el ioga i tot allò que sense pantalla s’olora i es respira millor.

La Diada de Sant Jordi al Mercadal, possiblement el dia més bonic de l’any a la plaça, fora de la Festa Major. 

La Setmana Santa reusenca. Perquè tradició no està renyida amb progrés, perquè passió i carrer es donen la mà, perquè venim d’on venim i això no ens ho pot prendre ningú.

La Nit dels Museus. Aquell nou clàssic que sembla que sigui amb nosaltres des de fa tant, que quan te’l prenen et quedes una mica més orfe (encara) de Cultura.

Tants i tants espectacles que enguany ens han robat a cop de virus i d’excessiva cautela. Que la Cultura és i ha de ser aliment per l’ànima i salut per l’esperit.

Així que encarem un any nou, no amb la tradicional llista de reptes; sinó amb tot un seguit de deutes que ens queden pendents d’un 2020 que ja ha passat però ens ha deixat tantes escletxes.

I 2021 abraçades pendents, tantes, que aquestes línies se’m queden curtes.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: