CorReus: no ens ho mereixem

Imatge:Wikimedia Commons

Un any. 365 dies. El que triga la Terra a donar una volta al Sol. La durada d’un embaràs de tauró. El que hem trigat a oblidar a Clifton Onolfo. L’edat mitjana en què comencen a caminar els bebès. El temps que ens van vendre que duraria el tancament de l’oficina de Correos a la Plaça de la Llibertat. Des de febrer de 2020.

Dos anys. 24 mesos. El que triga una nau terrestre en arribar a Júpiter. La durada d’un embaràs d’elefant. El temps que Cal Gallissà porta reclamant que retirin els contenidors de brossa de davant del restaurant (i de Casa Navàs). L’edat d’or de les rebequeries dels bebès. El temps que haurem estat sense gaudir d’una Tronada. El temps que aviat farà que porta realment tancada. Des de febrer de 2020.

Durant tots aquests mesos hem hagut de patir la indignitat de les dues seus alternatives. Una, a la Plaça de l’estació de trens, massificada de persones en un espai tan petit que ni la pista de gel en cap de setmana. En plena pandèmia, on cal distància social i ventilació màxima. Rematada amb accessos impossibles per a cadires de rodes just quan a Reus venem que fem arquitectura feminista (sic).

Seu que comparteix característica amb l’oficina del sud de la ciutat: llargues cues de víctimes-usuaris que aguanten estoics vent i fred i més vent. Fins i tot hi ha qui creu que a la seu de Correos al carrer Bahia Blanca hi ha una administració de loteria. Que a Madrid no hi entenen d’Upper Reus i de Reus Sud, i ens tracten igual de malament a les dues meitats. I els pocs treballadors de l’oficina estatal de missatgeria pateixen perquè no donen abast. Són pocs, però sempre amb un somriure. Són el costat bo d’aquesta lamentable història, els de la rialla permanent i la paciència infinita.

Paciència que a naltros se’ns acaba. Més quan no ens obren aquestes precàries i superpoblades oficines en dissabte. Més quan el límit per recollir una carta és de 15 dies naturals, i a Madrid tant els en fot que aquí hi hagi ponts de quasi 5 dies i per tant perdem un terç del període màxim per recollir-lo. I els altres dos terços de termini són per jugar-se-la a quin dia trobar-hi menys cua, menys fred, menys vent… que les escales i els atapeïments hi són igualment.

I qui dia passa… dos anys empeny. Que no ens ho mereixem. Que només per això ja val la pena onejar una estelada i tenir un país propi, amb uns CorReus propis. Amb més empleats. Amb menys escales d’accés. Amb més dies d’obertura. Amb menys cues a la intempèrie. Amb més flexibilitat horària. Amb menys menysteniment.

Amb el mateix gran somrís dels seus benèvols funcionaris.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: