No era això, Rosalia

Crec que no hi ha sospita de la meva admiració cap a la Rosalia, en molts aspectes: per la seva vàlua musical (l’entrevista analitzant Motomami amb el Jaime Altozano és una masterclass obligatòria per a qualsevol aficionat a la producció), per la innegable qualitat de la seva veu, per la revolució flamenca que va suposar el meravellós àlbum El mal querer, i perquè el disc Motomami és per mi un dels 20 millors àlbums de la història de la música popular espanyola (per no dir que és valent, agosarat, innovador… lluny de caure o en el flamenc 3.0 que esperàvem alguns o en el reggaeton facilon que esperaven tants).

Vaja, que en soc un fan.

Però, no, Rosalia, no era això. Vaig gaudir d’ El Mal Querer Tour el 2019 i en vaig sortir encantat però amb la sensació que hi havia poca música en directe. Tan sols El Guincho fent de DJ, disparant bases i tocant percussions electròniques. Una gira muntada amb presses aprofitant el hit del disc, ok. Però ara no, Rosalia. Has tingut tot el temps i recursos del món per muntar aquest Motomami Tour i no puc entendre que tan sols hi hagi 3 peces amb música en directe: la mateixa Rosalia tocant la guitarra a Dolerme i el piano en una increïble versió de Hentai que ens posa la pell de gallina, i una magnífica col·laboració al teclat d’un tal Llorenç que porta Sakura a un univers paral·lel. Em van caure llàgrimes com a punys. I ja està. la resta… karaoke.

Un espectacular muntatge de vídeo, de so, de 8 esplèndids ballarins, sí. Però i la música? Ho sento, no compro la moto (mai millor dit) que Motomami està produït a base de chops de veu, samplers i bases que no es poden interpretar en directe. Motomami té 13 temes musicals i al concert n’interpretes 32, Rosalia. I del mateix Motomami, i aprofitant que tens un teclista a la gira (per tocar un sol tema!) com a mínim el pots fer aparèixer a G3n15 i esborronar encara més al personal que com ho vas fer amb la música preenregistrada. O les Bulerías! No hi veus allà un cajon i una festa flamenca? O fins i tot Cuuuuuuuuute? No t’hi imagines un grup de batucada entrant a escena (ni que siguin els mateixos ballarins), i tothom percudint com a bojos? I què em dius de De plata? Per mi la millor interpretació vocal del concert, una espectacular peça flamenca extreta de Los Ángeles (que poc es parla d’aquesta meravell de disc, per cert!)… amb guitarra gravada.

Quina llàstima, quina oportunitat perduda. Un espectacle fantàstic, però no un concert. Una dèbil defensa d’un àlbum magistral. Més encara quan tanta gent hem vist canviar el paradigma de la música en directe a través de Sin cantar ni afinar tour, la gira de C.Tangana, que ja està definida com la millor gira en directe mundial en molts anys. La gira del Pucho ambé és un videoclip en directe com el de Motomami, també compta amb ballarins de luxe, també té un desplegament de mitjans descomunal… però ai las! hi té 30 músics (30!) a escena, que defensen, aquest cop sí, un àlbum com El madrileño que també está ple de chops, samplers i bases. Quin greu que em sap, però t’han guanyat per golejada, i això que no era ni una competició.

Si es vol, es pot. I em sorprèn molt per tu. Molt.
No era això, Rosalia, no era això.

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: