Imatge: iStockPhoto
No és dejà vu. Que ho sembla. Perquè diríem que ja hi hem passat abans. Transitem de nou el mes de setembre amb un inici del curs escolar com sempre, però que no és el de costum. Aules a més de 30 graus en un aiguabarreig de canvi climàtic i inici precipitat, amb infants xops després del pati, anegats en suor en un tòrrid ambient més carregat que la llista de formacions que es presentaran a les properes eleccions municipals de 2023.
Llista de partits on hi veurem de nou en Sebastià Domènech. I no és dejà vu. Que és el de sempre amb el partit de sempre presentant-se com sempre però aquest cop disputant-se el vot amb Vox, socialistes i uns Ciutadans amb les seves darreres rebequeries, prèvies a la desaparició. Inaudit. La dreta nacionalista dispersant-se el vot al més pur estil esquerrà.
I mentrestant Ryanair que torna amb cants de sirena venent la moto i l’avió de reobrir una base a Reus. Que no és dejà vu. Que pot semblar que ho hem vist abans. Però amb Michael O’Leary mai saps per on sortiran, i tan aviat podrem ser referent com un meme tipus “aeroport del abuelo Fabra”.
Parlant de ser referents. La cultura de Reus tampoc no és dejà vu. Que no passa res si afirmem que portem temps estancats i plana per l’aire, com un ocell de Ryanair, la necessitat de reforçar la capitalitat cultural de la ciutat. Cal fer un salt, ser més ambiciosos, que hi ha camins per explorar i ara és el moment d’explotar de nou.
I ja que ens hi posem, fem esclatar els clubs esportistes reusencs, que Ganxets de tenis taula, Reus Deportiu d’hoquei i Fundació Futbol Base segueixen imparables a pas d’elefant, amb pes i seguretat, fent camí. Que amb més empenta del públic els elefants ataquen amb més força. Fem afició, empenyem com abans, que no és dejà vu i cada lliga és nova.
Com noves són les botigues que van arribant a La Fira. Unes arriben, unes marxen. I sí, aquest cop és un dejà vu. Que ja ho hem viscut abans. Que venen per allargar l’agonia del que mai hauria d’haver estat i que es va haver de salvar per no deixar-ho com una enorme pèrgola fantasma. Que sí, que ho hem vist. Que Reus és comerç de botiga i de barri i de comarca. Que no volem ser centre comercial sinó posar el comerç al centre de tot. Que ho hem vist. Dejà vu.
Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros
Jordi Salvadó Rius 