Foto: Niepce
Per primer cop repeteixo en aquesta tribuna una menció a algú de qui ja he escrit abans. Però hi ha persones gamma extra que entren a la teva vida casualment i s’hi aferren per sempre, com els cordons de la pinya d’un castellàs, i que tot i que l’espai i el temps no juguin a favor de mantenir-nos falcats, l’esperit exerceix de crida constant i crea un lligam inexorable.
Montse Llussà, això em passa amb tu, xiqueta. I tot i que mai trec a passejar la meva vida privada, en faré una excepció i em despullaré una miqueta. Fa més de dues dècades (com passa el temps!) vam treballar plegats a Canal Reus, on presentaves El Magatzem i jo hi tocava la bateria. I per aquelles coses de la vida les rengles es van obrir, però va romandre l’estima. I tot i que els anys i els quilòmetres no juguen a favor, hem anat apuntalant un contacte breu, fugaç, ínfim però constant tot i les revinclades de la vida.
I arriba el 2017 i amb justícia tanquen la pinya i et nomenen pregonera i penses en mi i de sobte em recordo al Saló de plens amb un portàtil bastint amb música i efectes i sons el teu pregó radiofònic i després em veig plorant enmig de la teva tronada, envoltat de pólvora i cridòria. Un preludi del que vindria dos anys més tard, quan l’honor d’encendre-la va ser per mi. Agraïment infinit, alcalde Pellicer. Impossible d’oblidar, tocant el cel, moment gravat a la memòria i la pell.
Per això, estimada Montse, et vaig prometre eterna lleialtat. I parlo per mi però en nom de tot Reus, que sé que puc fer-ho en aquest cas, quan dic que des de la soca et volem escoltar de nou ben aviat. Que quedin enrere ja les ventallades i ens encomanis el teu somriure fent l’aleta a través de les ones o asseguts al Mercadal. Que et fem de crossa o de tap o del que convingui per tu, estimada. Força, somriures, valor i temps.
Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros
Jordi Salvadó Rius 