Un any per oblidar

En aquest mes de desembre on s’estilen tant els resums i valoracions de com ha anat aquest any, jo ho tinc més que clar. Un 2020 per oblidar.
Miro enrere i recordo en la llunyania com parlàvem d’aquell virus que venia de la Xina (també en la distància) i que ens deien s’acostava a una també remota Itàlia. I de sobte un pam! i s’escurcen les distàncies i ja el tenim aquí i tothom cap a casa.

No es pot acabar millor l’any

Se m’acudeixen moltes maneres d’acabar l’any.
Però, sincerament, després de tants mesos sense trepitjar un escenari, res em fa més feliç que veure al vestíbul del Teatre Fortuny els cartells dels dos propers concerts:

La Gran Nadala 2020

Un any més, i en van 9, us desitjo un bon Nadal amb el vídeo de #lagrannadala.
Enguany però, ha estat molt, molt diferent, per dos motius:
– en primer lloc, per culpa del COVID ho hem tingut tot tan en contra que us he de ser sincer: he estat molt a punt de tirar la tovallola.

Aquest any sí

En aquest 2020 on sembla que res podria anar a pitjor se’ns brinda una oportunitat a les escoles i famílies d’etzibar una batzegada al Coronavirus on més mal li fa: activant-nos i anant tots a una. Que ens vol a casa tancats? Aprofitarem les xarxes socials i la tecnologia. Que el virus es transmet per aerosols? Cantarem, però davant l’ordinador. Que el Nadal enguany es preveu desangelat? Ens treurem l’as de la màniga més gran i imaginable. Perquè som així, perquè el Coronavirus no ens ha d’aturar. Ans al contrari, ens farà trobar noves oportunitats on l’opció fàcil seria llençar la tovallola. El no fer.

Notícia dolenta, notícia bona

Avui, #blackfridayReus i dia de l’encesa dels llums de #NadalReus, tinc una mala i una bona notícia.
La dolenta és que avui tocaria cantar #lagrannadala al Mercadal, però enguany no es pot celebrar tal i com estem acostumats, maleït Coronavirus.

Necessito tocar

No toco en públic amb cap de les meves formacions habituals des del 9 de febrer. Ni amb Alquimia flamenco, ni amb After Dark Trio, ni amb Pe-Ta-Ca (Petit Taller de Cançons), ni amb el trio Brull-Salvadó-Mor, ni tampoc amb l’ Ariel Santamaria.

A la recerca del tren perdut

El tren de la Cultura al carrer ja ens ha passat de llarg, trucu-trucu i guaita que no el podíem tenir més a tocar. En una època en la qual calia que les institucions ens donéssin tanta protecció com confiança, xucu-xucu ja ens ha quedat enrere el moment d’aprofitar el Coronavirus i fer del Culturavirus una oportunitat. De portar la dansa, el teatre, la música, la creació plàstica… a peu de ciutadania.

Molt soroll i ara el no res

Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.

Generació extraordinària i una AMCA per recordar

No ho puc evitar, la Música és la meva debilitat. Joan Masdeu, Josep Maria Guix, Joan Magrané, Ariel Santamaria, Fito Luri, Miquel Vilella, la Banda Simfònica de Reus o la Cobla Reus Jove han anat escapant-se’m entre les línies que em plovisquegen.

Create your website at WordPress.com
Per començar