Faig un pas endavant

Amb la màxima il·lusió faig un pas endavant i us anuncio la meva incorporació a JuntsxCat Reus, de la mà de la Montse Vilella, on m’hi he sentit molt ben acollit pel gran equip que la forma.

Després d’un procés intern amb votacions en llistes obertes i un gran èxit de participació (77,44%) tinc la responsabilitat d’encarregar-me de la Comunicació del partit a Reus, i ho faig amb el gran repte de donar suport a la candidata Laura Borràs en les properes eleccions al Parlament del 14 de febrer.


Amb un fort anhel d’aportar el meu granet de sorra a Reus, i alhora avançar cap a la independència de Catalunya, tot donant suport al President Carles Puigdemont i a la Laura Borràs.

Amb tota la passió i l’optimisme

‬#femhojunts #juntsfemhistòria

Un any per oblidar

Fotografia: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

En aquest mes de desembre on s’estilen tant els resums i valoracions de com ha anat aquest any, jo ho tinc més que clar. Un 2020 per oblidar.

Miro enrere i recordo en la llunyania com parlàvem d’aquell virus que venia de la Xina (també en la distància) i que ens deien s’acostava a una també remota Itàlia. I de sobte un pam! i s’escurcen les distàncies i ja el tenim aquí i tothom cap a casa. D’un dia per l’altre ens vam trobar confinats, paraula que només havíem utilitzat en els simulacres petroquímics i escolars. Sense accés a altres botigues que no fossin d’alimentació o  productes bàsics… tret d’Amazon, que tenia carta blanca a l’estil Borbó. I encara rai, que podíem passejar pel nostre Reus sempre i quan no ens allunyéssim més d’un quilòmetre de casa.

I vam redescobrir els barris, els parcs bruts, els camins i els carrerons. I miràvem les notícies i seguíem les estadístiques i anàvem veient com els morts augmentaven, però naltros continuàvem vivint la vida als balcons, ara toquem l’Himne a l’alegria amb la flauta, ara fem un vermut amb els veïns. I sí, vam congeniar més amb els habitants de les llars més properes. I no, no vam aprendre la lliçó.

I finalment ens van deixar sortir, abans d’hora, no fos cas que a Barcelona es perdessin la revetlla de Sant Joan. I vaja si hi va haver celebració. La festa de l’aquí no ha passat res i l’entonació del Sant tornem-hi que la vida són quatre dies i si se’ns moren els avis doncs mala sort, tu. I tornaven a créixer els casos greus i seguíem sense fer cas del tot als dirigents. I les autoritats, lluny d’animar-nos a ser responsables, ens espantaven amb un “no consumiu a Reus” i naltros que som així de xulos enlloc de quedar-nos a casa anàvem a gastar als pobles del voltant. I el comerç ganxet sagnant i sagnant. Excepte Amazon, que tenia salconduit com si d’un Borbó es tractés.

Però, oh, justícia divina, passa el temps i ens tornen a limitar moviments i horaris, i aquesta vegada l’ase dels cops ja no és el comerç local, sinó el centre comercial. Calla, que per una vegada el petit botiguer obrirà i aquells que van decidir moure’s a La Fira hauran de veure com la campanya de Nadal els passarà pel davant del nas, sense olorar-la. Mala jugada. Com ens han passat pel davant de la nàpia durant mesos les dates d’esdeveniments culturals, que han anat caient com un dòmino per acabar enfonsant la cultura local en la cerca i captura d’algun oasi amb espectacle.

Que acabi ja, que passi ràpid, i mentrestant aprofito i els desitjo que passin un bon Nadal. Emprenyat. Però ens en sortirem. Malgrat tot. 

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

No es pot acabar millor l’any

Se m’acudeixen moltes maneres d’acabar l’any. 

Però, sincerament, després de tants mesos sense trepitjar un escenari, res em fa més feliç que veure al vestíbul del Teatre Fortuny els cartells dels dos propers concerts:

– Dilluns que ve, 28 de desembre, concert dels 15 anys (!) d’ Alquimia Flamenco al Teatre Fortuny, tancant el Festival Accents. Per cert, no us perdeu l’emotiu article que ens dedica el Tomás Sainz al Reus Digital. Esborrona.

– Divendres 22 de gener, actuació del trio Brull-Salvadó-Mor presentant el treball HOMENATGE A LORCA al Círcol; de la mà de l’ Associació de Concerts de Reus.

I què voleu que us digui… això em fa feliç, molt feliç.

La Gran Nadala 2020

Un any més, i en van 9, us desitjo un bon Nadal amb el vídeo de #lagrannadala. 

Enguany però, ha estat molt, molt diferent, per dos motius:

– en primer lloc, per culpa del COVID ho hem tingut tot tan en contra que us he de ser sincer: he estat molt a punt de tirar la tovallola. No ens podíem reunir, no podíem fer-la presencial ni anar a les escoles…
Gràcies, però, a l’entusiasme de la Carlota Martí al final l’hem reinventat i La Gran Nadala que podeu veure, telemàtica, enregistrada pels escolars a casa seva, ha resultat ser formidable.

– per primera vegada TOTES les escoles de Reus hi han participat, i això ens dona encara més força per plantejar la #grannadala de l’any vinent, 10è aniversari, en un nou format que esperem us agradi molt.

És per això que, enguany més que mai, vull donar les gràcies a tots/es els mestres de música de les escoles reusenques, que han sabut motivar els seus alumnes perquè es gravessin a casa. 

Al personal de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus, i en especial al regidor Daniel Recasens per tenir sempre la porta oberta. 

Al personal de Canal Reus per la seva tasca incansable, i sobretot al Sergi Vallhonrat i la Carlota Martí per la seva paciència amb mi. 

Al grup PeTaCa (Petit Taller de Cançons) per cedir-nos una nadala tan preciosa, i especialment al David Melgar per totes les facilitats que ens ha brindat. 

I finalment, però no per això menys important, a totes les nenes i nens que ens han cantat aquesta Gran Nadala. Només cal veure’ls les cares per veure que sí, que l’esforç ha valgutr la pena i que entre totes i tots li hem donat una patadeta al cul al Coronavirus.

Ara sí, doncs, gaudiu d’aquesta interpretació de 600 escolars reusencs.

I que passeu un molt bon Nadal!

La Gran Nadala 2020

Aquest any sí

Fotografia: José Carlos León

En aquest 2020 on sembla que res podria anar a pitjor se’ns brinda una oportunitat a les escoles i famílies d’etzibar una batzegada al Coronavirus on més mal li fa: activant-nos i anant tots a una. Que ens vol a casa tancats? Aprofitarem les xarxes socials i la tecnologia. Que el virus es transmet per aerosols? Cantarem, però davant l’ordinador. Que el Nadal enguany es preveu desangelat? Ens treurem l’as de la màniga més gran i imaginable. Perquè som així, perquè el Coronavirus no ens ha d’aturar. Ans al contrari, ens farà trobar noves oportunitats on l’opció fàcil seria llençar la tovallola. El no fer.

Ja coneixen – espero-  el projecte de La Gran Nadala. Una iniciativa de Canal Reus i l’Ajuntament que des de fa 8 anys reuneix a la Plaça Mercadal als xiquets i xiquetes de les escoles reusenques per donar el tret de sortida del Nadal ganxet al so d’una peça musical interpretada per una immensa coral de veus blanques.

Enguany el Coronavirus ens impedeix ajuntar-nos al carrer. De fet, el molt cabrit ens posa traves fins i tot per cantar a les aules dels centres escolars, per no dir que ha desplaçat a molts especialistes de Música a càrrecs temporals de tutors/es, alhora que ha obligat a impartir sessions musicals a professionals de la docència que en la seva vida han treballat un pentagrama. 

No podíem tenir-ho més difícil, doncs, però si alguna cosa ens distingeix als de Reus són les ganes de tirar sempre endavant, malgrat tot. Com, si no, aguanten encara amb vida els clubs esportius locals en la seva lluita per la supervivència, amb el mateix Ajuntament fent-los competència deslleial tot adjudicant la gestió del futur nou complex esportiu a un ens privat? Com segueixen empenyent encara els petits comerços si des d’algunes de les escoles dels seus fills s’està promovent la compra de material a Amazon a canvi d’un maquiavèlic 2,5%? Com poden els professionals de la salut seguir treballant inesgotables quan just al davant del seu CAP els parcs infantils estan oberts i amb tot de canalla barrejant-se sense distància ni neteja de mans?

Per això aquest any serà especial, amb una Gran Nadala que mutarà el format (ai, virus, virus, et creies l’únic a poder-te adaptar?) i enlloc de presencial esdevindrà telemàtic. Infants de les escoles reusenques ens interpretaran una nadala des de les seves llars, i en gaudirem de la interpetació conjunta gràcies a la difusió que en faran el  personal incansable de Canal Reus i de les Regidories d’Educació i Promoció de ciutat. 

Perquè un virus no podrà amb naltros. Perquè la Música és unió i és energia. Animin-se, mestres, mares i pares, i encoratgin els escolars a participar d’aquesta iniciativa que estem segurs deixarà el Coronavirus amb un pam de nas. 

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Notícia dolenta, notícia bona

Fotografia: José Carlos León

Avui, Black Friday dia de l’encesa dels llums de Nadal a Reus tinc una mala i una bona notícia.

La dolenta és que avui tocaria cantar la Gran Nadala 2020 al Mercadal, però enguany no es pot celebrar tal i com estem acostumats, maleït Coronavirus.

La bona, però, és que un virus no ens pot vèncer i amb l’equip de Canal Reus i la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus aquest curs la interpretarem de manera telemàtica.

I la cirereta del pastís: per primera vegada TOTES LES ESCOLES DE LA CIUTAT han volgut participar-hi!

Força a la Gran Nadala visca la música a les escoles!

Necessito tocar

Fotografia: Centre de Lectura

No toco en públic amb cap de les meves formacions habituals des del 9 de febrer. Ni amb Alquimia flamenco, ni amb After Dark Trio, ni amb  Pe-Ta-Ca (Petit Taller de Cançons), ni amb el trio Brull-Salvadó-Mor, ni tampoc amb l’Ariel Santamaria.

D’altra banda, tinc la “sort” que no visc directament de la música. Afortunadament la feina de mestre em permet que la bateria, el cajon… siguin la meva afició a la qual hi dedico tantes hores des dels 16 anys. Però això no treu que necessiti tocar. No és que em vingui de gust, que m’agradi o que ho gaudeixi: és que NECESSITO TOCAR.

Els que em coneixeu personalment sabeu que dono una imatge molt extrovertida, comunicativa… però no sóc pas així. Molt sovint la meva manera d’expressar-me és a través de les baquetes, picant timbals i plats, o directament amb les mans i el cajon.

És per això que m’indigna tant haver hagut d’estar tants mesos aturat quan no es coneix encara cap cas de contagi per Covid-19 en cap acte cultural. I és que si algun col·lectiu ho ha fet especialment, això d’adaptar les mesures a les exigències que la situació requereix, aquest ha estat el sector de la Cultura.

Tot i així, ara que per fi endeguem aquesta desescalada en la qual ja podem començar a omplir teatres i escenaris… als artistes i promotors culturals encara se’ns posen pals a les rodes. No em refereixo als percentatges d’aforament (que també), sinó al confinament perimetral que impedeix, a la pràctica, que el públic pugui assitir als espectacles que es fan fora de la seva població de residència.

I això m’afecta. M’afecta i m’emprenya. El proper 12 de desembre (per fi!) toco de nou. I no serà un concert qualsevol, sinó que celebrarem els 15 anys d’ALQUIMIA FLAMENCO als esecnaris. Quinze són quinze, i mira que es diu aviat però com ha costat arribar-hi! Tenim preparat, gràcies a l’Isaac Albesa i el seu Festival Accents, un concert ple de col·laboracions i sorpreses. Artistes que ens han acompanyat durant aquests 15 anys pujaran a l’escenari del Teatre Fortuny per acompanyar-nos en aquesta festa. I ara ens trobem que alguns d’aquests músics, ballarins o cantaores/as no viuen a Reus i a dia d’avui no sabem si podran participar.

I el que és més greu: i aquells que ja han comprat l’entrada i tampoc viuen a Reus com hauran de fer-ho? Sense el “passaport cultural” que tant s’havia anunciat tot queda en dubtes i preguntes. Dubtes i preguntes que es van sumant al reguitzell d’interrogants sobre el Culturavirus que em corroeixen i indignen des de fa ja massa temps, mentre alguns cobren la pagueta còmodament des del despatx.

A la recerca del tren perdut

Imatge: Twitter Cultura Segura 

Xu-xuuuuuu, que el perdem!!! Xuuuuu que se’ns en va!!!

I així ha estat.

El tren de la Cultura al carrer ja ens ha passat de llarg, trucu-trucu i guaita que no el podíem tenir més a tocar. En una època en la qual calia que les institucions ens donéssin tanta protecció com confiança, xucu-xucu ja ens ha quedat enrere el moment d’aprofitar el Coronavirus i fer del Culturavirus una oportunitat. De portar la dansa, el teatre, la música, la creació plàstica… a peu de ciutadania.

Acostar les arts als barris – sempre els germans pobres fora del Tomb de Ravals- tot muntant espectacles en places i carrers. Fer-ho amb distància social. Donant exemple, que Cultura segura és més que un hashtag. Amb artistes locals. Amb ganes de sortir del pou, que més no n’hi havia. Ai, senyor revisor, que ens ha atropellat la inacció. 

Era el moment que les institucions donessin més suport que mai al talent reusenc, que demanéssim obrir espais per mostrar-hi allà les mil i una mostres de les habilitats dels creadors i intèrprets ganxets. Per part del col·lectiu cultural tot haguéssin estat facilitats. Un tren que haguéssim pogut empènyer entre tots. Però no ens hi van posar els raïls. Ni tan sols de via estreta.

Com va passar amb el nou tram del corredor del Mediterrani, una nova oportunitat passada de llarg, i amb el tancament de la línia de la costa el maleït virus ens ha descarrilat també per la via del no fer. Propera parada, destinació: Reus. Parada, sí, ben aturat tot durant mesos, no fos cas. Que  si no ens movem no ens equivoquem, però si no facilitem, impedim. Calia un maquinista. No demanàvem un AVE, ni un Tramcamp. Un Carrilet ja hagués fet el seu servei.

Però no anem a la recerca del tren perdut, que els plaers i els dies ens permetran anar a la recerca del temps recobrat, amb permís de Proust. Per sort sembla que estem despertant i tot d’iniciatives – per fi! – ara ens fan sentir com torna a xiular el tren, a cop de titular. Sempre seran bones notícies, sempre seran ben rebudes, i des de l’andana les aplaudim i encoratgem. Projecte Bartrina, Pla de Reactivació Econòmica i Social per la Cultura, Festival Psicurt, Paraules violetes a les biblioteques, Festival Accents, així com la represa del Cicle Grans Mestres, les visites guiades i els horaris habituals dels museus reusencs.

Com sempre a casa nostra, aquests trens arriben, però amb retard. Tot i això arriben, no els hem perdut. Celebrem-ho.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Molt soroll i ara el no res

Foto: Reus.cat via Reus Digital

Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.

Però permetin-me que exerceixi el meu dret a la rebequeria, perquè escric trist. Trist i enfadat. Amb el pretext del Coronavirus s’ha produït una ofensiva directa al món de la Cultura, un embat on ajuntaments i entitats de caire públic han aprofitat -ui sí, sóc un malpensat, nyi, nyi, nyi – per estalviar part del seu pressupost tot suspenent esdeveniments artístics i festes majors. El Culturavirus com a arma de destrucció + IVA.

I em diran, amb raó, que aquí acostumo a parlar de Reus i que això que els comento és massa genèric. Cert. Però malauradament el Culturavirus s’ha extès en metàstasi cap el comerç i l’esport locals, en un atac de pànic que, amb total desmesura ha anat pregonant als quatre vents el missatge de “no vingueu a Reus, no consumiu a Reus” (sic). Missatge que no ha sortit de les cuines de certa premsa o dels fòrums d’internet. Ans al contrari, aquesta crida ha estat emesa des de la Conselleria de Salut, la mateixa institució que en teoria vetlla per naltros. Resultat? Piscines municipals i parcs infantils tancats. La campanya de botigues al carrer tècnicament  suspesa. Espectacles suspesos. Casals, campus esportius i entrenaments anul·lats… mentre la mateixa gent de Reus fugia de la ciutat per anar a comprar, beure i menjar fora vila. 

No els enganyaré: escoltar la Consellera Vergés ja m’encomana insegurat en qualsevol de les seves intervencions, però sentir-la parlar de Reus amb aquell alarmisme ha estat un torpede que ha envestit directament la línia de flotació cultural, comercial i esportiva. Entenc que, si la situació fos tan alarmant a casa nostra, l’Alcalde i el Regidor de Salut ganxets haurien estat fent compareixences constants, informant sobre la gravíssima pandèmia que ens assolava. I no ha estat així. 

I sí, convindran amb mi que ha estat poc afortunat enviar els ciutadans dels barris de Reus a fer-se els tests voluntaris del Covid a l’Hospital.
Mèèèèèu!
Si vols obtenir dades porta’ls les proves a casa, que Reus comença als barris, oi?
Però en tot cas els famosos cribratges han resultat en tan sols un 1% de ganxets positius per Covid. De debò calia alimentar la psicosi des de la mateixa administració? 

I ara ja és tard. Massa.
Els reusencs hem quedat tocats en un estiu de merda on hem perdut abraçades i somriures, les unes prohibides per llei, els altres ocults rere les mascaretes.
Però ens en sortirem, segur. Com sempre. Malgrat els pals a les rodes que de vegades ens posen alguns d’aquells que, diuen, ens cuiden.
Ep. Però des de Barcelona, no fos cas.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Generació extraordinària i una AMCA per recordar

Foto: Judit Fernández a El punt avui

No ho puc evitar, la Música és la meva debilitat. Joan Masdeu, Josep Maria Guix, Joan Magrané, Ariel Santamaria, Fito Luri, Miquel Vilella, la Banda Simfònica de Reus o la Cobla Reus Jove han anat escapant-se’m entre les línies que em plovisquegen. Iniciatives com el Vermut rumberu dels amics del CRAC o els desapareguts festivals Reus és flamencRumba a Reus també han brollat entre reflexions i fuetades. I avui també miraré cap al pentagrama per parlar d’uns músics com a preludi, i d’una entitat per fer-ne la coda. 

I és que, a banda dels artistes esmentats anteriorment, a Reus s’hi està produint un fet històric. Creguin-me que no exagero per l’admiració que els professo, però és extraordinari que en el mateix context físic i temporal hi trobem una generació tan brillant com plena d’iniciativa que han tergiversat, en el millor dels sentits, el concepte de música tradicional, del seu aprenentatge acadèmic així com de l’actualització de la nostra Festa Major. Em refereixo evientment a l’Albert Galcerà, els germans Daniel i Albert Carbonell, els Jaumes Aguza i Cuartero, el Gerard Pouget, el Titus Prats… i seguiria. Un llistat de noms tan llarg com la carpeta de fotos del mòbil d’en Carles Pellicer, que han aconseguit que la música tradicional de Reus s’enlairi cap a una nova fase. Que hagin estat coetanis pot ser casual, però que entre ells hagin decidit associar-se per a dur a terme les tres res (reformar, revolucionar i reinventar), això és història viva, i en som testimonis.

I si el talent és la característica dels músics anteriors, la constància és el fet diferencial dels components de l’AMCA: l’Associació per la Música Creativa i Actual que enguany compleix 30 anys. Contra tot pronòstic, l’entitat presidida pel Javier Bergua ha anat acumulant l’organització de concerts i festivals, cobrint espais on les institucions públiques no han pogut (o volgut) arribar. Gràcies a l’AMCA gaudim d’un Reus Bues Festival que amb 26 edicions és tan viu com les jam sessions que encara trobem a La Palma. De mans de l’AMCA hem xalat amb les 15 edicions del Festival de Músiques d’Arrel d’Arreu del Món “ArReus”, de les 9 edicions del Festival Autúria de Cançó d’Autor o de La Mísera Corda. Iniciatives també desaparegudes, com els festivals citats anteriorment, però que no podem oblidar. Perquè no ho podem oblidar: l’ànima d’aquests esdeveniments va ser el Josep Maria Borràs “Pitus”, al qual enyorem tant com al també desaparegut Jordi Bonet. Ells ens van portar a Reus a la Big Mama, l’Steve de Swardt Trio, la Hook Herrera Blues Band, el trio Pardo-Benavent-Di Geraldo, l’Amadeu Casas. Pura mel. 

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros
Create your website at WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: