Fa uns quants anys, quan l’esquena em permetia dedicar diàriament una estona al ioga, assistia regularment a les classes de la gurú reusenca Montserrat Fortuny, a l’Escola de Ioga Iyengar Reus. Anar allà era com entrar en un oasi, i no només perquè la pràctica del ioga em feia descobrir-me a mi mateix a diari, sinó també perquè les persones que tenia al meu voltant tenien alguna essència especial. Gent tocada per l’espiritualitat, la inquetud per conèixer més de si mateixos, del món. Gent amb anhels. Tan sols la seva companyia ja era pur aliment per l’ànima. Arran d’aquest camí que vaig endegar amb el ioga, vaig descobrir altres sendes: la meditació, el fugir de la zona de comfort, l’anar sempre una mica més enllà d’on creus que pots arribar. Si, com diu l’ escriptor Eduard López Mercadé, dins el Jordi Salvadó hi viuen molts Jordis Salvadós, amb la porta que em va obrir el ioga encara van veure la llum més facetes de la meva evolució personal dins la meva existència.
Malaurament, però, l’operació que em van realitzar a l’esquena em va impedir seguir amb aquesta pràctica que tant de bé m’aportava, i vaig haver de cercar altres vies de connexió amb mi mateix. La natació, la pràctica al gimnàs en solitud a primera hora del matí… de manera que a poc a poc em vaig anar allunyant de la pràctica iogui i de tots els beneficis col·laterals que hi anaven lligats, com la meditació.
I us confesso aquesta intimitat perquè una de les persones a les quals jo observava amb curiositat i atenció era la Magda Barceló. Em cridaven molt l’atenció la seva parsimònia, la seva dedicació abnegada a la pràctica del ioga, el seu estar present però alhora amb certa tendència a estar com en una altra dimensió… i heus ací que per aquelles coses del destí, anys més tard el seu llibre Tu vida épica m’ha arribat a les mans, com un regal inesperat, en forma… de regal inesperat. I així ha estat, un regal inesperat.
Es tracta d’un llibre que es llegeix de manera molt amena (ull, no confondre amb simple: de simple no en té res!), amb capítols curts però que donen pas a llargues i profundes reflexions. Un llibre que ajuda al lector a prendre consciència de la nostra individualitat dins d’una constel·lació de persones interconnectades. Un llibre que ens posa davant dels nassos la pregunta Qui ets i qui vols ser?, la resposta de la qual ens acompanyarà la resta de la nostra vida. La raó de la nostra existència.
Recordeu allò que us he dit del ioga? Doncs traspua ioga a cada paràgraf, a cada síl·laba. El llibre de la Magda ens ensenya a mirar dins de nosaltres mateixos. I ho fa tot ubicant-nos dins d’una societat on constantment estem guaitant per la finestra als altres. Ens reorienta la mirada, ens enquadra, ens enfoca. És un vinyasa o concatenació d’asanes (postures), no de ioga sinó vitals.
Amb la lectura de Tu vida épica obrireu (o reobrireu) un diàleg amb vosaltres mateixos, amb el vostre passat, amb el vostre cos, amb els vostres anhels. Jo acabo de fer-ho i, sabeu què? Des que vaig començar a llegir-lo que he reprès la pràctica de la meditació diària. I només per això, ja ha valgut la pena. Justament allò que us deia: un regal inesperat.
