Aquest any sí

En aquest 2020 on sembla que res podria anar a pitjor se’ns brinda una oportunitat a les escoles i famílies d’etzibar una batzegada al Coronavirus on més mal li fa: activant-nos i anant tots a una. Que ens vol a casa tancats? Aprofitarem les xarxes socials i la tecnologia. Que el virus es transmet per aerosols? Cantarem, però davant l’ordinador. Que el Nadal enguany es preveu desangelat? Ens treurem l’as de la màniga més gran i imaginable. Perquè som així, perquè el Coronavirus no ens ha d’aturar. Ans al contrari, ens farà trobar noves oportunitats on l’opció fàcil seria llençar la tovallola. El no fer.

A la recerca del tren perdut

El tren de la Cultura al carrer ja ens ha passat de llarg, trucu-trucu i guaita que no el podíem tenir més a tocar. En una època en la qual calia que les institucions ens donéssin tanta protecció com confiança, xucu-xucu ja ens ha quedat enrere el moment d’aprofitar el Coronavirus i fer del Culturavirus una oportunitat. De portar la dansa, el teatre, la música, la creació plàstica… a peu de ciutadania.

Molt soroll i ara el no res

Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.

Raluy

Per força línies que s’hagin escrit sobre ells, poc s’haurà parlat del Circ Raluy Legacy, enganxats a Reus des del principi del confinament. I és que aquí a la ciutat estem acostumats a la visita periòdica del circ. Tant del de la carpa i els espectacles, que ens visita quan el calendari ho permet, com el del circ electoral dels candidats i les promeses que cada quatre anys ens ve a veure puntual. Sol, solet.

(Re)Conèixer

Si per a alguna cosa ha servit tot això del confinament i el coronavirus ha estat per a conèixer millor. Conèxier de nou. (Re)conèixer aspectes nostres i del nostre entorn que hi eren, però que no apreciàvem.

Joan Masdeu. Orígens

Aquests dies commemorem els 25 anys de la sortida del primer disc dels Whisky’ns Cullons. Un quart de segle, que es diu aviat. Vint-i-cinc anys lluint el nom de Reus per tots els escenaris de Catalunya. Però l’efemèride es remunta a més enllà de les noces de plata, i vaig tenir la sort de ser-hi present.

Upper Reus. Al Sud també existim?

De tothom és conegut que la dualitat entre Nord i Sud ha dividit sempre les regions, no només per posició geogràfica, sinó també per d’altres factors amb més intervenció humana:

Frozen. Reus és Arendelle

Vivim al món de Frozen. Com l’Elsa, creem el gel des del no-res, ferim els germans per accident. ¿Com, si no, podríem explicar les picabaralles entre entitats comercials, esportives o veïnals?

Create your website with WordPress.com
Per començar