Design a site like this with WordPress.com
Per començar

No diguin Mèdici, diguin Prats

Florència. Segle XV. La Toscana explosiona culturalment. Les obres de Donatello, Brunelleschi, Boticcelli, Da Vinci o Miquel Àngel fan d’aquesta regió italiana un focus cultural que encara avui ens provoca una síndrome d’Stendhal en visitar-la. La família Mèdici en fou el motor, amb els seus patrocinis.

Cap nen/a sense saber patinar

Recorden la campanya “Cap nen sense saber nedar”? Segur que sí. Una iniciativa de la Regidoria d’Esports de 1986 que celebra més de tres dècades d’èxit entre els reusencs i reusenques.

Disculpes i gràcies, que és Nadal

Els demano disculpes per endavant. Aquest hauria de ser un espai per comentar àmbits diversos de Reus, però per segon cop consecutiu acabaré escrivint sobre ensenyament.

CoitReus interruptus

Això pinta bé, molt bé. Jornada de reivindicació al Mercadal. Aquesta vegada per defensar l’escola catalana de les calúmnies rebudes. Els mestres adoctrinem i inculquem l’odi a Espanya als nostres alumnes?

Reus notícia, en positiu

Foto: Josep Martí Sedó Nou de cada deu dentistes recomanen una marca. I nou de cada deu vegades que Reus és portada, ho és degut a algun trista notícia.  No cal anar molt lluny. Acabem de ser portada, capçalera i titular, tres pics i repicó,  degut a la lamentable mort de la senyora del carrer deContinua llegint “Reus notícia, en positiu”

20 anys de Fem Coral

Que la música a les escoles és quelcom imprescindible hauria de ser un axioma d’aquells que tothom dóna per entès. Com que les mares sempre ens fan posar una rebequeta o que la mida sí que importa.

La gran nadala

Feia tot just dos mesos que no escrivia cap entrada al blog. Des que va marxar el papa que tenia poques ganes de compartir les habituals inquietuds que em fan rum-rum en el dia a dia. Però un any més, i ja en van quatre, Reus va a tornar a ser notícia als mitjans de comunicació; i per res relacionat amb la corrupció o les trames a les quals ens hem hagut d’anar acostumant.

Suspesos en religió

Tinc temporades en què reso a diari. Quan me’n vaig a dormir intento vèncer el darrer atac de son per tenir un últim pensament en forma de pregària per les persones que m’han envoltat durant el dia. Aquelles que m’han ajudat, les que m’han enriquit… i també aquelles amb qui he tingut algun xoc o tensió. Agrair i perdonar.