Encendre la Tronada de Sant Pere

Com a reusenc no tinc paraules per descriure el que vaig sentir ahir en poder encendre la Tronada de Sant Pere 2019.

Joan Petit

En Joan era un xiquet de Blanes, el petit de la casa, el coneixien com a Joan Petit. Apassionat de l’hoquei, el practicava a totes hores fins que li van diagnosticar un càncer que a poc a poc va anar prenent-li l’energia, que no la il·lusió.

Cap nen/a sense saber patinar

Recorden la campanya “Cap nen sense saber nedar”? Segur que sí. Una iniciativa de la Regidoria d’Esports de 1986 que celebra més de tres dècades d’èxit entre els reusencs i reusenques.

2018, any Baiges

Un cop deixat enrere el 2017, amb Reus com a Capital de la Cultura Catalana, toca encarar aquest any nou i, amb ell, els nous propòsits.

Disculpes i gràcies, que és Nadal

Els demano disculpes per endavant. Aquest hauria de ser un espai per comentar àmbits diversos de Reus, però per segon cop consecutiu acabaré escrivint sobre ensenyament.

Mirar-se el melic

Ens ho diuen sovint: a Reus ens mirem molt el melic. I no seré jo qui ho negui. Aquesta postura mig de ioga mig de ganxet contorsionista sense torticoli, la de mirar-se el melic, vindria a ser un posat tan nostrat com el de fer l’índiu.

Montse Llussà, la pregonera del somriure dibuixat

En política diuen, a l’hora de pactar, sumar forces multiplica.

En temes d’honor deu passar un fet similar. M’explico:
A la Montse Llussà – n’hi diuen “la veu”, però jo hi afegiria “la rialla” de Catalunya – la veu ganxeta més exportada, li van atorgar l’honor de ser la pregonera de la Festa Major d’enguany.

Create your website with WordPress.com
Per començar