Design a site like this with WordPress.com
Per començar

Disculpes i gràcies, que és Nadal

Els demano disculpes per endavant. Aquest hauria de ser un espai per comentar àmbits diversos de Reus, però per segon cop consecutiu acabaré escrivint sobre ensenyament.

Mirar-se el melic

Ens ho diuen sovint: a Reus ens mirem molt el melic. I no seré jo qui ho negui. Aquesta postura mig de ioga mig de ganxet contorsionista sense torticoli, la de mirar-se el melic, vindria a ser un posat tan nostrat com el de fer l’índiu.

Montse Llussà, la pregonera del somriure dibuixat

En política diuen, a l’hora de pactar, sumar forces multiplica.

En temes d’honor deu passar un fet similar. M’explico:
A la Montse Llussà – n’hi diuen “la veu”, però jo hi afegiria “la rialla” de Catalunya – la veu ganxeta més exportada, li van atorgar l’honor de ser la pregonera de la Festa Major d’enguany.

20 anys de Fem Coral

Que la música a les escoles és quelcom imprescindible hauria de ser un axioma d’aquells que tothom dóna per entès. Com que les mares sempre ens fan posar una rebequeta o que la mida sí que importa.

La gran nadala

Feia tot just dos mesos que no escrivia cap entrada al blog. Des que va marxar el papa que tenia poques ganes de compartir les habituals inquietuds que em fan rum-rum en el dia a dia. Però un any més, i ja en van quatre, Reus va a tornar a ser notícia als mitjans de comunicació; i per res relacionat amb la corrupció o les trames a les quals ens hem hagut d’anar acostumant.

La veu de Reus

Admiro les persones que viuen apassionades, aquelles persones entregades a una causa i que es desviuen per tot allò que els enamora. En Josep Baiges és una d’elles. Sé que no li agradarà gens llegir aquestes línies, precisament ell que glossa sobre tot allò que s’esdevé al món de Reus, però aquest cop haurà d’acceptar que ara li toca a ell ser l’objectiu de les mirades que es llencen des d’un altre blog.