Mirar-se el melic

Ens ho diuen sovint: a Reus ens mirem molt el melic. I no seré jo qui ho negui. Aquesta postura mig de ioga mig de ganxet contorsionista sense torticoli, la de mirar-se el melic, vindria a ser un posat tan nostrat com el de fer l’índiu.

La memòria dels ganxets

Vagi per endavant que aquestes línies seran RTV, molt RTV. Vaja, d’aquelles línies endogàmiques que als Reusencs de Tota la Vida ens supuren de tant en tant per tal de complir aquella quota d’egocentrisme local que el cos ens demana. Els ganxets ja ho tenim, això.

La veu de Reus

Admiro les persones que viuen apassionades, aquelles persones entregades a una causa i que es desviuen per tot allò que els enamora. En Josep Baiges és una d’elles. Sé que no li agradarà gens llegir aquestes línies, precisament ell que glossa sobre tot allò que s’esdevé al món de Reus, però aquest cop haurà d’acceptar que ara li toca a ell ser l’objectiu de les mirades que es llencen des d’un altre blog.

Sobre en Fito Luri, perquè estem vius

Em considero una persona força activa a les xarxes socials, si bé també és cert que no acostumo a compartir-hi massa informació personal, i menys encara les vivències interiors que m’inquieten o emocionen en el dia a dia.

Create your website with WordPress.com
Per començar