Família Bravium

Vaig tenir la sort que els meus pares m’apuntessin a l’extraescolar de teatre de petit, a l’escola. En una funció de fi de curs en Quico Cossials, director d’una companyia amateur d’exalumnes, em va veure actuar i em va fitxar. Als 13 anys me n’anava a fer bolos al costat del Josep Baiges.

De monges i capellans

En les darreres setmanes he trepitjat dues esglésies diferents de Reus, no perquè sigui home de Missa, sinó perquè m’hi ha portat dos esdeveniments de la sempre atapeïda agenda ganxeta: la cultura i la solidaritat.

JorBor, així de senzill

Els ho juro. De debò que ho volia. Tenia molt clar que l’article del mes de juny no seria ni ensucrat ni de lloança. Una mica de canya, caram! Però ens ha marxat el JorBor.

Sobre en JorBor, dos textos que mai hagués volgut escriure

Amb el cor encongit encara per la notícia d’ahir, us deixo els dos textos que vaig escriure.
El primer, les paraules que vaig escriure a les xarxes socials. Voldria deixar-les aquí, que en quedi constància.
El segon, el que malauradament em va tocar redactar en nom de la família del Bravium Teatre.
Jordi Boronat, descansa en pau.

Mirar-se el melic

Ens ho diuen sovint: a Reus ens mirem molt el melic. I no seré jo qui ho negui. Aquesta postura mig de ioga mig de ganxet contorsionista sense torticoli, la de mirar-se el melic, vindria a ser un posat tan nostrat com el de fer l’índiu.

La memòria dels ganxets

Vagi per endavant que aquestes línies seran RTV, molt RTV. Vaja, d’aquelles línies endogàmiques que als Reusencs de Tota la Vida ens supuren de tant en tant per tal de complir aquella quota d’egocentrisme local que el cos ens demana. Els ganxets ja ho tenim, això.

The Rocky Horror Picture Show – guió interactiu en català

El Rocky Horror Picture Show és una pel·lícula de culte de l’any 1975, que des d’aleshores es projecta en cinemes i teatres amb un guió de participació interactiu per tal que els fans puguin interactuar amb els seus personatges.

Sant Jordi de La Mancha… ¡y olé!

Aquest cap de setmana de Sant Jordi han succeït dues experiències interculturals que voldria destacar. En primer lloc, he tingut el plaer de llegir, al Centre de Lectura de Reus, un fragment del Quijote de La Mancha com a mebre de la família del Bravium Teatre, en un acte que ja ha esdevingut tradicional en aquests dies de roses i llibres.

La veu de Reus

Admiro les persones que viuen apassionades, aquelles persones entregades a una causa i que es desviuen per tot allò que els enamora. En Josep Baiges és una d’elles. Sé que no li agradarà gens llegir aquestes línies, precisament ell que glossa sobre tot allò que s’esdevé al món de Reus, però aquest cop haurà d’acceptar que ara li toca a ell ser l’objectiu de les mirades que es llencen des d’un altre blog.

Create your website with WordPress.com
Per començar