Bucles, roses, mestres, medalles

Com són les coses. I els bucles. Fa tot just un any que els comentava en aquestes pàgines les meravelles de la iniciativa Roses de Reus, proposta cultural impulsada arran del projecte del Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura. De manera transversal, que és com funciona tot a la vida, se’n va prendre bona nota i l’ona expansiva va contagiar de perfum la ciutat sencera. Els vasos comunicants funcionen, i enguany la idea segueix desenvolupant-se. Seguim-ho. Prenguem nota. No som Girona, no sortim a la Teletrès. Però quan es fa bé, cal dir-ho, encara que no ens ho demanin. Com són les roses.

Roses de Reus

Reus, poble de la rosa. Marcats per elles. Galta d’Isabel Besora. Perfum i bellesa. Ganxetes heroiques. Anonimat. Infermeres, metgesses, mestres, vetlladores, valentes que des de l’ombra omplirien un roserar de poncelles. Dolor i espines. Que la fama ha estat pels capolls.

Esports i arts al carrer

Darrerament alguns s’amaguen quan em veuen aparèixer pel Reus Deportiu. La veritat és que no m’estranya. I és que quan ens ajuntem amb la Teresa Aguadé de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura ja pot tremolar tothom perquè segur que alguna en tramem. No ho podem evitar!

Sant Jordi de La Mancha… ¡y olé!

Aquest cap de setmana de Sant Jordi han succeït dues experiències interculturals que voldria destacar. En primer lloc, he tingut el plaer de llegir, al Centre de Lectura de Reus, un fragment del Quijote de La Mancha com a mebre de la família del Bravium Teatre, en un acte que ja ha esdevingut tradicional en aquests dies de roses i llibres.

Dir que no

A les persones que no sabem donar un “no” per resposta ens succeeix una cosa: acostumem a tenir l’agenda ocupadíssima en mil i una activitats, ja sigui per inquietud pròpia o per sol·licitud de la gent que ens envolta. Persones que ens aprecien tant… que ens compliquen la vida i el calendari, evidentment amb la millor de les intencions.

Create your website with WordPress.com
Per començar