101 dàlmates (sobre els 100 exemplars de la NW LA REVISTA DE REUS)

No. No farem crítica de cinema. Tot i que de vegades Reus podria ser el guió d’una pel·lícula, amb ventades pròpies dels films catastròfics (“ArmaReusddon”) o sales de festa que obren i obren i obren en temps de COVID (“Resacón en Los Ravales”).

Deutes pendents

La Coia Ballesté encenent una Tronada. La Seva Tronada. Perquè es mereix l’escalfor de la pólvora i dels ganxets. Perquè ha de sentir-se Baremboin o Dudamel, i no Riccardo Muti en un Musikverein buit. I de retruc gaudirem tots de Misericòrdia, el nostre Danubi Blau; Sant Pere, la Marxa Radetzky al Mercadal.

Un any per oblidar

En aquest mes de desembre on s’estilen tant els resums i valoracions de com ha anat aquest any, jo ho tinc més que clar. Un 2020 per oblidar.
Miro enrere i recordo en la llunyania com parlàvem d’aquell virus que venia de la Xina (també en la distància) i que ens deien s’acostava a una també remota Itàlia. I de sobte un pam! i s’escurcen les distàncies i ja el tenim aquí i tothom cap a casa.

La Gran Nadala 2020

Un any més, i en van 9, us desitjo un bon Nadal amb el vídeo de #lagrannadala.
Enguany però, ha estat molt, molt diferent, per dos motius:
– en primer lloc, per culpa del COVID ho hem tingut tot tan en contra que us he de ser sincer: he estat molt a punt de tirar la tovallola.

Aquest any sí

En aquest 2020 on sembla que res podria anar a pitjor se’ns brinda una oportunitat a les escoles i famílies d’etzibar una batzegada al Coronavirus on més mal li fa: activant-nos i anant tots a una. Que ens vol a casa tancats? Aprofitarem les xarxes socials i la tecnologia. Que el virus es transmet per aerosols? Cantarem, però davant l’ordinador. Que el Nadal enguany es preveu desangelat? Ens treurem l’as de la màniga més gran i imaginable. Perquè som així, perquè el Coronavirus no ens ha d’aturar. Ans al contrari, ens farà trobar noves oportunitats on l’opció fàcil seria llençar la tovallola. El no fer.

Necessito tocar

No toco en públic amb cap de les meves formacions habituals des del 9 de febrer. Ni amb Alquimia flamenco, ni amb After Dark Trio, ni amb Pe-Ta-Ca (Petit Taller de Cançons), ni amb el trio Brull-Salvadó-Mor, ni tampoc amb l’ Ariel Santamaria.

Molt soroll i ara el no res

Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.

Christina Rosenvinge al Poesia i Més

Ahir vaig gaudir d’una nit màgica. No només perquè finalment podia gaudir per primer cop, i amb unes ganes infinites, de la Música de la Christina Rosenvinge, sinó perquè era el meu primer concert com a públic després del confinament.

Raluy

Per força línies que s’hagin escrit sobre ells, poc s’haurà parlat del Circ Raluy Legacy, enganxats a Reus des del principi del confinament. I és que aquí a la ciutat estem acostumats a la visita periòdica del circ. Tant del de la carpa i els espectacles, que ens visita quan el calendari ho permet, com el del circ electoral dels candidats i les promeses que cada quatre anys ens ve a veure puntual. Sol, solet.

Vinyolada

No tinc per costum anar comentant les actuacions (els bolos, com en diem naltros), però avui no és dia de costums. Som precisament enmig d’una temporadeta on hi ha ha de tot, menys, precisament, allò al qual estem acostumats. Amb el Coronavirus no només hem hagut de recloure’ns a casa, sinó que hem vist comContinua llegint “Vinyolada”

Create your website with WordPress.com
Per començar