Necessito tocar

No toco en públic amb cap de les meves formacions habituals des del 9 de febrer. Ni amb Alquimia flamenco, ni amb After Dark Trio, ni amb Pe-Ta-Ca (Petit Taller de Cançons), ni amb el trio Brull-Salvadó-Mor, ni tampoc amb l’ Ariel Santamaria.

A la recerca del tren perdut

El tren de la Cultura al carrer ja ens ha passat de llarg, trucu-trucu i guaita que no el podíem tenir més a tocar. En una època en la qual calia que les institucions ens donéssin tanta protecció com confiança, xucu-xucu ja ens ha quedat enrere el moment d’aprofitar el Coronavirus i fer del Culturavirus una oportunitat. De portar la dansa, el teatre, la música, la creació plàstica… a peu de ciutadania.

Molt soroll i ara el no res

Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.

Christina Rosenvinge al Poesia i Més

Ahir vaig gaudir d’una nit màgica. No només perquè finalment podia gaudir per primer cop, i amb unes ganes infinites, de la Música de la Christina Rosenvinge, sinó perquè era el meu primer concert com a públic després del confinament.

Raluy

Per força línies que s’hagin escrit sobre ells, poc s’haurà parlat del Circ Raluy Legacy, enganxats a Reus des del principi del confinament. I és que aquí a la ciutat estem acostumats a la visita periòdica del circ. Tant del de la carpa i els espectacles, que ens visita quan el calendari ho permet, com el del circ electoral dels candidats i les promeses que cada quatre anys ens ve a veure puntual. Sol, solet.