Família Bravium

Vaig tenir la sort que els meus pares m’apuntessin a l’extraescolar de teatre de petit, a l’escola. En una funció de fi de curs en Quico Cossials, director d’una companyia amateur d’exalumnes, em va veure actuar i em va fitxar. Als 13 anys me n’anava a fer bolos al costat del Josep Baiges.

JorBor, així de senzill

Els ho juro. De debò que ho volia. Tenia molt clar que l’article del mes de juny no seria ni ensucrat ni de lloança. Una mica de canya, caram! Però ens ha marxat el JorBor.

Sobre en JorBor, dos textos que mai hagués volgut escriure

Amb el cor encongit encara per la notícia d’ahir, us deixo els dos textos que vaig escriure.
El primer, les paraules que vaig escriure a les xarxes socials. Voldria deixar-les aquí, que en quedi constància.
El segon, el que malauradament em va tocar redactar en nom de la família del Bravium Teatre.
Jordi Boronat, descansa en pau.