Design a site like this with WordPress.com
Per començar

Benvingudes

Benvingut any Ferrater. I és que, després d’un 2017 on vam ser Capital Catalana de la Cultura, un soufflé amb ingredients locals i internacionals que va resultar ser un èxit, tot es va desinflar en intentar repetir fórmula amb els “anys de”. Música i dansa, titulars de 2018 i 2019 que van quedar en anuncis: molt soroll per no res.

Noms i carrers

Descentralitzar. En parlava a l’article anterior referint-me a prendre decisions i fer co-responsables les entitats en el disseny del Reus que volem. També, en sentit més geogràfic, traslladar certs actes culturals i de Festa Major fora el rovell de l’ou, passat el Tomb de ravals. I em permetran que segueixi en aquesta línia urbanística perContinua llegint “Noms i carrers”

Descentralitzem

Sovint ens queixem, i amb raó, que TV3 actua com a televisió local de Barcelona, posant-nos al corrent a tots els catalans sobre els carrers barcelonins tallats per obres o el piromusical de la Mercè. I visualitzo la revenja. En Marc Càmara piratejant-los el senyal per emetre en directe el repartiment de coques amb cireres el dia de Corpus, que això ni la pandèmia ens ho ha pogut prendre.

Tots som de Reus, al Versió RAC1

Sempre és un plaer tocar al Bartrina, amb un personal magnífic, i encara més fer-ho amb amics com la banda de l’Ariel Santamaria o els Koeman.

Però si a sobre ens ho passem de conya participant al Versió RAC1 i ens retrobem amb amics com la Montse Llussà… no té preu!

Notícia dolenta, notícia bona

Avui, #blackfridayReus i dia de l’encesa dels llums de #NadalReus, tinc una mala i una bona notícia.
La dolenta és que avui tocaria cantar #lagrannadala al Mercadal, però enguany no es pot celebrar tal i com estem acostumats, maleït Coronavirus.

Necessito tocar

No toco en públic amb cap de les meves formacions habituals des del 9 de febrer. Ni amb Alquimia flamenco, ni amb After Dark Trio, ni amb Pe-Ta-Ca (Petit Taller de Cançons), ni amb el trio Brull-Salvadó-Mor, ni tampoc amb l’ Ariel Santamaria.

Joan Petit

En Joan era un xiquet de Blanes, el petit de la casa, el coneixien com a Joan Petit. Apassionat de l’hoquei, el practicava a totes hores fins que li van diagnosticar un càncer que a poc a poc va anar prenent-li l’energia, que no la il·lusió.

Un 2017 de somni

Sóc molt poc de fer balanços, però aquest 2017 el recordaré sempre com un dels anys més especials.