Família Bravium

Vaig tenir la sort que els meus pares m’apuntessin a l’extraescolar de teatre de petit, a l’escola. En una funció de fi de curs en Quico Cossials, director d’una companyia amateur d’exalumnes, em va veure actuar i em va fitxar. Als 13 anys me n’anava a fer bolos al costat del Josep Baiges.

Grans persones

Em permetran que torni a parlar del Joan Petit Reus 2019. Els prometo que serà la darrera vegada. Paraula.

Dues recomanacions literàries

Déu me’n guardi de fer també de cronista literari, però el sentit de la justícia i el cor em demanen que els parli de dos llibres en concret, que m’han tingut totalment absort en la seva lectura.

JorBor, així de senzill

Els ho juro. De debò que ho volia. Tenia molt clar que l’article del mes de juny no seria ni ensucrat ni de lloança. Una mica de canya, caram! Però ens ha marxat el JorBor.

2018, any Baiges

Un cop deixat enrere el 2017, amb Reus com a Capital de la Cultura Catalana, toca encarar aquest any nou i, amb ell, els nous propòsits.

Un 2017 de somni

Sóc molt poc de fer balanços, però aquest 2017 el recordaré sempre com un dels anys més especials.

Mirar-se el melic

Ens ho diuen sovint: a Reus ens mirem molt el melic. I no seré jo qui ho negui. Aquesta postura mig de ioga mig de ganxet contorsionista sense torticoli, la de mirar-se el melic, vindria a ser un posat tan nostrat com el de fer l’índiu.

Create your website with WordPress.com
Per començar