Si per a alguna cosa ha servit tot això del confinament i el coronavirus ha estat per a conèixer millor. Conèxier de nou. (Re)conèixer aspectes nostres i del nostre entorn que hi eren, però que no apreciàvem.
Arxiu d'etiquetes: mercadal
Podria
Podria escriure de les ganes de plorar cada cop que he tornat de fer la compra setmanal entre mascaretes i guants i caps cots i molta distància i poques paraules.
Sant Jordi confinat
Un dels meus dies preferits de l’any és, sense dubte, Sant Jordi.
M’encanta viure’l a l’escola…
Upper Reus. Al Sud també existim?
De tothom és conegut que la dualitat entre Nord i Sud ha dividit sempre les regions, no només per posició geogràfica, sinó també per d’altres factors amb més intervenció humana:
Frozen. Reus és Arendelle
Vivim al món de Frozen. Com l’Elsa, creem el gel des del no-res, ferim els germans per accident. ¿Com, si no, podríem explicar les picabaralles entre entitats comercials, esportives o veïnals?
De dir-se Misericòrdia i quatre propostes
Reprenc la temàtica que la veïna de pàgines Coia Ballesté llençava en aquesta mateixa NW tot just el mes passat. Al fet d’anomenar-se Misericòrdia, Coia, Cori, Missi o Micoia servidor només hi veu avantatges. M’explicaré:
Renéixer
Buidor. Silencis que retronen. Carrers desocupats. Ep, però amb àngel. Agost inclement a la ciutat. Fugim. Deixem Reus pels perennes. Encara ressona la darrera tronada. Pam enguany ha durat més, pam on ets, remor? Ja no queda ningú. Calor que esborrona. Buidor que aclapara.
Confesso (sobre la Festa dels 20 anys de Canal Reus)
Confesso que portava 3 mesos i escaig dormint malament, amb idees i dubtes constantment fent-me ballar el cap.
Montse Llussà, la pregonera del somriure dibuixat
En política diuen, a l’hora de pactar, sumar forces multiplica.
En temes d’honor deu passar un fet similar. M’explico:
A la Montse Llussà – n’hi diuen “la veu”, però jo hi afegiria “la rialla” de Catalunya – la veu ganxeta més exportada, li van atorgar l’honor de ser la pregonera de la Festa Major d’enguany.
Carrer d’en Vilar
Això de tenir un pares multitasca em feia passar de petit moltes tardes a la botiga dels meus avis, la Tintoreria Catalunya, al carrer Vilar. Per arribar-hi hi havia dues parades obligades.
