Pit i amunt

Per primer cop repeteixo en aquesta tribuna una menció a algú de qui ja he escrit abans. Però hi ha persones gamma extra que entren a la teva vida casualment i s’hi aferren per sempre, com els cordons de la pinya d’un castellàs, i que tot i que l’espai i el temps no juguin a favor de mantenir-nos falcats, l’esperit exerceix de crida constant i crea un lligam inexorable.

La capsa dels trons

Consti que escric aquestes línies amb un casc posat, també ginolleres, coquilla i protector bucal, que el tema a tocar és material sensible i tinc totes les de rebre.

Abans d’obrir la capsa dels trons, però, falca publicitària sobre un tro concret: el de festa.

Per fi

Com comentava el mes anterior, en tenia ganes. I sí, amb aquest mes de març han arribat les terrasses al solet, puntuals com falciots. D’acord, no podem gaudir encara de grans esdeveniments, però els somriures ja llueixen cada cop més sovint, cada vegada en més espais sense mascareta.

En tenim ganes

En tenim ganes. Vaja, almenys jo. Moltíssimes. Em moro de ganes que arribi ja la primavera, que l’hivern se’m fa cada cop més fred i això de no prendre el sol o fer un vermut al Mercadal com que em desgasta. Em? Ens. Ens erosiona com a còdols. I no som pedres, que som persones.

Benvingudes

Benvingut any Ferrater. I és que, després d’un 2017 on vam ser Capital Catalana de la Cultura, un soufflé amb ingredients locals i internacionals que va resultar ser un èxit, tot es va desinflar en intentar repetir fórmula amb els “anys de”. Música i dansa, titulars de 2018 i 2019 que van quedar en anuncis: molt soroll per no res.

Un bri de llum

Tot i el canvi d’hora d’hivern (japarlaremdelmaleïtcabritaquiselivaacudirqueales18hsiguifosc) el sol ens porta llum i esperança i vitamina D i alegria al Mercadal a l’hora del vermut. Sembla que a poc a poc anem tornant a lloc i torna a costar trobar taula per menjar-se unes pataques de la Laurie en una terrasseta sense mascareta. O sense els contenidors de la brossa pudint al costat, oi Cal Gallissà?

Deutes pendents

La Coia Ballesté encenent una Tronada. La Seva Tronada. Perquè es mereix l’escalfor de la pólvora i dels ganxets. Perquè ha de sentir-se Baremboin o Dudamel, i no Riccardo Muti en un Musikverein buit. I de retruc gaudirem tots de Misericòrdia, el nostre Danubi Blau; Sant Pere, la Marxa Radetzky al Mercadal.

Aquest any sí

En aquest 2020 on sembla que res podria anar a pitjor se’ns brinda una oportunitat a les escoles i famílies d’etzibar una batzegada al Coronavirus on més mal li fa: activant-nos i anant tots a una. Que ens vol a casa tancats? Aprofitarem les xarxes socials i la tecnologia. Que el virus es transmet per aerosols? Cantarem, però davant l’ordinador. Que el Nadal enguany es preveu desangelat? Ens treurem l’as de la màniga més gran i imaginable. Perquè som així, perquè el Coronavirus no ens ha d’aturar. Ans al contrari, ens farà trobar noves oportunitats on l’opció fàcil seria llençar la tovallola. El no fer.

Notícia dolenta, notícia bona

Avui, #blackfridayReus i dia de l’encesa dels llums de #NadalReus, tinc una mala i una bona notícia.
La dolenta és que avui tocaria cantar #lagrannadala al Mercadal, però enguany no es pot celebrar tal i com estem acostumats, maleït Coronavirus.

(Re)Conèixer

Si per a alguna cosa ha servit tot això del confinament i el coronavirus ha estat per a conèixer millor. Conèxier de nou. (Re)conèixer aspectes nostres i del nostre entorn que hi eren, però que no apreciàvem.