En aquest 2020 on sembla que res podria anar a pitjor se’ns brinda una oportunitat a les escoles i famílies d’etzibar una batzegada al Coronavirus on més mal li fa: activant-nos i anant tots a una. Que ens vol a casa tancats? Aprofitarem les xarxes socials i la tecnologia. Que el virus es transmet per aerosols? Cantarem, però davant l’ordinador. Que el Nadal enguany es preveu desangelat? Ens treurem l’as de la màniga més gran i imaginable. Perquè som així, perquè el Coronavirus no ens ha d’aturar. Ans al contrari, ens farà trobar noves oportunitats on l’opció fàcil seria llençar la tovallola. El no fer.
Arxiu d'etiquetes: reus cultura
A la recerca del tren perdut
El tren de la Cultura al carrer ja ens ha passat de llarg, trucu-trucu i guaita que no el podíem tenir més a tocar. En una època en la qual calia que les institucions ens donéssin tanta protecció com confiança, xucu-xucu ja ens ha quedat enrere el moment d’aprofitar el Coronavirus i fer del Culturavirus una oportunitat. De portar la dansa, el teatre, la música, la creació plàstica… a peu de ciutadania.
Molt soroll i ara el no res
Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.
Raluy
Per força línies que s’hagin escrit sobre ells, poc s’haurà parlat del Circ Raluy Legacy, enganxats a Reus des del principi del confinament. I és que aquí a la ciutat estem acostumats a la visita periòdica del circ. Tant del de la carpa i els espectacles, que ens visita quan el calendari ho permet, com el del circ electoral dels candidats i les promeses que cada quatre anys ens ve a veure puntual. Sol, solet.
Vinyolada
No tinc per costum anar comentant les actuacions (els bolos, com en diem naltros), però avui no és dia de costums. Som precisament enmig d’una temporadeta on hi ha ha de tot, menys, precisament, allò al qual estem acostumats. Amb el Coronavirus no només hem hagut de recloure’ns a casa, sinó que hem vist comContinua llegint “Vinyolada”
Joan Petit
En Joan era un xiquet de Blanes, el petit de la casa, el coneixien com a Joan Petit. Apassionat de l’hoquei, el practicava a totes hores fins que li van diagnosticar un càncer que a poc a poc va anar prenent-li l’energia, que no la il·lusió.
Ballarina
Hi havia una vegada una xiqueta que ballava com els àngels. Tothom admirava els seus grand jetés, els seus battements… i l’animaven a mostrar el seu art per tot arreu.
Confesso (sobre la Festa dels 20 anys de Canal Reus)
Confesso que portava 3 mesos i escaig dormint malament, amb idees i dubtes constantment fent-me ballar el cap.
Passi-ho bé
Tot just acabada la Festa Major de Sant Pere i tenint com a veïns de pàgines al Pregoner i el Tro de festa no em perdonaria mai l’oportunitat de no reflectir el meu punt de vista sobre tot plegat, així que permetin-me.
No diguin Mèdici, diguin Prats
Florència. Segle XV. La Toscana explosiona culturalment. Les obres de Donatello, Brunelleschi, Boticcelli, Da Vinci o Miquel Àngel fan d’aquesta regió italiana un focus cultural que encara avui ens provoca una síndrome d’Stendhal en visitar-la. La família Mèdici en fou el motor, amb els seus patrocinis.
