En tenim ganes

En tenim ganes. Vaja, almenys jo. Moltíssimes. Em moro de ganes que arribi ja la primavera, que l’hivern se’m fa cada cop més fred i això de no prendre el sol o fer un vermut al Mercadal com que em desgasta. Em? Ens. Ens erosiona com a còdols. I no som pedres, que som persones.

Benvingudes

Benvingut any Ferrater. I és que, després d’un 2017 on vam ser Capital Catalana de la Cultura, un soufflé amb ingredients locals i internacionals que va resultar ser un èxit, tot es va desinflar en intentar repetir fórmula amb els “anys de”. Música i dansa, titulars de 2018 i 2019 que van quedar en anuncis: molt soroll per no res.

Noms i carrers

Descentralitzar. En parlava a l’article anterior referint-me a prendre decisions i fer co-responsables les entitats en el disseny del Reus que volem. També, en sentit més geogràfic, traslladar certs actes culturals i de Festa Major fora el rovell de l’ou, passat el Tomb de ravals. I em permetran que segueixi en aquesta línia urbanística perContinua llegint “Noms i carrers”

Tots som de Reus, al Versió RAC1

Sempre és un plaer tocar al Bartrina, amb un personal magnífic, i encara més fer-ho amb amics com la banda de l’Ariel Santamaria o els Koeman.

Però si a sobre ens ho passem de conya participant al Versió RAC1 i ens retrobem amb amics com la Montse Llussà… no té preu!

Eduquem

Exposava en l’article anterior que quan a Reus fem xarxa i ens entenem entre entitats, multipliquem el nostre potencial i ens catapultem cap a l’excel·lència, deixant entreveure de nou aquella ciutat capdavantera i referent que es va perdre, que es van deixar perdre.
Així, aquest mes de juny vull tornar a fer esment a un altre projecte mancomunat, aquest cop entre la Regidoria d’Ensenyament, la Diputació de Tarragona, l’Orquestra Camerata XXI – Ciutat de Reus, i tant la Fundació com el Consorci del Teatre Fortuny. Els parlo de “Cap infant sense Fortuny”, un projecte que el passat dia 8 va reunir més de 400 escolars de 6è de primària de deu escoles de la ciutat.

Roses de Reus

Reus, poble de la rosa. Marcats per elles. Galta d’Isabel Besora. Perfum i bellesa. Ganxetes heroiques. Anonimat. Infermeres, metgesses, mestres, vetlladores, valentes que des de l’ombra omplirien un roserar de poncelles. Dolor i espines. Que la fama ha estat pels capolls.

Deutes pendents

La Coia Ballesté encenent una Tronada. La Seva Tronada. Perquè es mereix l’escalfor de la pólvora i dels ganxets. Perquè ha de sentir-se Baremboin o Dudamel, i no Riccardo Muti en un Musikverein buit. I de retruc gaudirem tots de Misericòrdia, el nostre Danubi Blau; Sant Pere, la Marxa Radetzky al Mercadal.

Aquest any sí

En aquest 2020 on sembla que res podria anar a pitjor se’ns brinda una oportunitat a les escoles i famílies d’etzibar una batzegada al Coronavirus on més mal li fa: activant-nos i anant tots a una. Que ens vol a casa tancats? Aprofitarem les xarxes socials i la tecnologia. Que el virus es transmet per aerosols? Cantarem, però davant l’ordinador. Que el Nadal enguany es preveu desangelat? Ens treurem l’as de la màniga més gran i imaginable. Perquè som així, perquè el Coronavirus no ens ha d’aturar. Ans al contrari, ens farà trobar noves oportunitats on l’opció fàcil seria llençar la tovallola. El no fer.

A la recerca del tren perdut

El tren de la Cultura al carrer ja ens ha passat de llarg, trucu-trucu i guaita que no el podíem tenir més a tocar. En una època en la qual calia que les institucions ens donéssin tanta protecció com confiança, xucu-xucu ja ens ha quedat enrere el moment d’aprofitar el Coronavirus i fer del Culturavirus una oportunitat. De portar la dansa, el teatre, la música, la creació plàstica… a peu de ciutadania.

Molt soroll i ara el no res

Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.

Create your website with WordPress.com
Per començar