No és dejà vu

No és dejà vu. Que ho sembla. Perquè diríem que ja hi hem passat abans. Transitem de nou el mes de setembre amb un inici del curs escolar com sempre, però que no és el de costum. Aules a més de 30 graus en un aiguabarreig de canvi climàtic i inici precipitat, amb infants xops després del pati, anegats en suor en un tòrrid ambient més carregat que la llista de formacions que es presentaran a les properes eleccions municipals de 2023.

Bucles, roses, mestres, medalles

Com són les coses. I els bucles. Fa tot just un any que els comentava en aquestes pàgines les meravelles de la iniciativa Roses de Reus, proposta cultural impulsada arran del projecte del Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura. De manera transversal, que és com funciona tot a la vida, se’n va prendre bona nota i l’ona expansiva va contagiar de perfum la ciutat sencera. Els vasos comunicants funcionen, i enguany la idea segueix desenvolupant-se. Seguim-ho. Prenguem nota. No som Girona, no sortim a la Teletrès. Però quan es fa bé, cal dir-ho, encara que no ens ho demanin. Com són les roses.

Motomami

Reus es transforma. Tot es transforma. Papallones esparses pel carrer. Carretons de llibres amb rodes. Llibertat i nova era. És a ser lliures que ens volem hàbils, i sempre ens han manat hòmens?

Per fi

Com comentava el mes anterior, en tenia ganes. I sí, amb aquest mes de març han arribat les terrasses al solet, puntuals com falciots. D’acord, no podem gaudir encara de grans esdeveniments, però els somriures ja llueixen cada cop més sovint, cada vegada en més espais sense mascareta.

Noms i carrers

Descentralitzar. En parlava a l’article anterior referint-me a prendre decisions i fer co-responsables les entitats en el disseny del Reus que volem. També, en sentit més geogràfic, traslladar certs actes culturals i de Festa Major fora el rovell de l’ou, passat el Tomb de ravals. I em permetran que segueixi en aquesta línia urbanística per

Deutes pendents

La Coia Ballesté encenent una Tronada. La Seva Tronada. Perquè es mereix l’escalfor de la pólvora i dels ganxets. Perquè ha de sentir-se Baremboin o Dudamel, i no Riccardo Muti en un Musikverein buit. I de retruc gaudirem tots de Misericòrdia, el nostre Danubi Blau; Sant Pere, la Marxa Radetzky al Mercadal.

Premi Imprescindibles 2019

Començant a assumir el que va passar ahir: el premi al més Imprescindible a la gala Imprescindibles 2019 de Canal Reus i Vermuts Miró va ser per la campanya #JoanPetitReus.

Renéixer

Buidor. Silencis que retronen. Carrers desocupats. Ep, però amb àngel. Agost inclement a la ciutat. Fugim. Deixem Reus pels perennes. Encara ressona la darrera tronada. Pam enguany ha durat més, pam on ets, remor? Ja no queda ningú. Calor que esborrona. Buidor que aclapara.

50.000 gràcies i 3 notícies

Quan vaig perdre el papa per culpa del càncer vaig prometre’m de fer el possible per lluitar-hi. Perquè si enyorar un pare és dur, no vull ni imaginar què deu ser perdre un fill.

Grans persones

Em permetran que torni a parlar del Joan Petit Reus 2019. Els prometo que serà la darrera vegada. Paraula.