Molt soroll i ara el no res

Vagi per endavant que no formo part del club-dels-que-creuen-en-una-conxorxa-mundial-que-s’inventa-un-virus. Que quedi escrit que reconec que la Covid és aquí i que cal prendre mesures, actuar amb cautela i seguir les indicacions que ens fan arribar les autoritats sanitàries.

Joan Petit

En Joan era un xiquet de Blanes, el petit de la casa, el coneixien com a Joan Petit. Apassionat de l’hoquei, el practicava a totes hores fins que li van diagnosticar un càncer que a poc a poc va anar prenent-li l’energia, que no la il·lusió.

Un reconeixement ple de granets de sorra

Els deia en una entrada anterior del blog que el passat mes de juny vaig tenir l’oportunitat d’organitzar el Partit per la igualtat al Reus Deportiu. Un encontre que barrejava jugadors masculins i femenins…

Esports i arts al carrer

Darrerament alguns s’amaguen quan em veuen aparèixer pel Reus Deportiu. La veritat és que no m’estranya. I és que quan ens ajuntem amb la Teresa Aguadé de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura ja pot tremolar tothom perquè segur que alguna en tramem. No ho podem evitar!

Create your website at WordPress.com
Per començar