Un any per oblidar

Fotografia: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

En aquest mes de desembre on s’estilen tant els resums i valoracions de com ha anat aquest any, jo ho tinc més que clar. Un 2020 per oblidar.

Miro enrere i recordo en la llunyania com parlàvem d’aquell virus que venia de la Xina (també en la distància) i que ens deien s’acostava a una també remota Itàlia. I de sobte un pam! i s’escurcen les distàncies i ja el tenim aquí i tothom cap a casa. D’un dia per l’altre ens vam trobar confinats, paraula que només havíem utilitzat en els simulacres petroquímics i escolars. Sense accés a altres botigues que no fossin d’alimentació o  productes bàsics… tret d’Amazon, que tenia carta blanca a l’estil Borbó. I encara rai, que podíem passejar pel nostre Reus sempre i quan no ens allunyéssim més d’un quilòmetre de casa.

I vam redescobrir els barris, els parcs bruts, els camins i els carrerons. I miràvem les notícies i seguíem les estadístiques i anàvem veient com els morts augmentaven, però naltros continuàvem vivint la vida als balcons, ara toquem l’Himne a l’alegria amb la flauta, ara fem un vermut amb els veïns. I sí, vam congeniar més amb els habitants de les llars més properes. I no, no vam aprendre la lliçó.

I finalment ens van deixar sortir, abans d’hora, no fos cas que a Barcelona es perdessin la revetlla de Sant Joan. I vaja si hi va haver celebració. La festa de l’aquí no ha passat res i l’entonació del Sant tornem-hi que la vida són quatre dies i si se’ns moren els avis doncs mala sort, tu. I tornaven a créixer els casos greus i seguíem sense fer cas del tot als dirigents. I les autoritats, lluny d’animar-nos a ser responsables, ens espantaven amb un “no consumiu a Reus” i naltros que som així de xulos enlloc de quedar-nos a casa anàvem a gastar als pobles del voltant. I el comerç ganxet sagnant i sagnant. Excepte Amazon, que tenia salconduit com si d’un Borbó es tractés.

Però, oh, justícia divina, passa el temps i ens tornen a limitar moviments i horaris, i aquesta vegada l’ase dels cops ja no és el comerç local, sinó el centre comercial. Calla, que per una vegada el petit botiguer obrirà i aquells que van decidir moure’s a La Fira hauran de veure com la campanya de Nadal els passarà pel davant del nas, sense olorar-la. Mala jugada. Com ens han passat pel davant de la nàpia durant mesos les dates d’esdeveniments culturals, que han anat caient com un dòmino per acabar enfonsant la cultura local en la cerca i captura d’algun oasi amb espectacle.

Que acabi ja, que passi ràpid, i mentrestant aprofito i els desitjo que passin un bon Nadal. Emprenyat. Però ens en sortirem. Malgrat tot. 

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
<span>%d</span> bloggers like this: