Operacions i triomfs

Coses de la vida, aquest cap de setmana que enregistro la bateria del que serà el proper disc del Fito Luri, és el 15è aniversari d’ Operación Triunfo

Sí, sí. Aneu bé. El concurs televisiu que ens va voler fer creure que ser un artista és qüestió de rebre un parell de classes i apa, a triomfar com la Coca-Cola. Que per a tenir èxit en la música no cal massa esforç ni sacrifici, ni tan sols tenir talent… amb un bon màrqueting ja ho tens tot. Dues classes de com omplir l’escenari. Un parell de notes coreogràfiques. Tres apunts sobre com mirar la càmera. I ja està. Apa. Qui necessita hores i hores de llenguatge musical, assajos inacabables, concerts en antros de mala mort per a curtir-se?

Afortunadament, però, no tothom es va deixar entabanar per aquesta simplificació i es compten amb els dits d’una mà els cantants que han aconseguit romandre en aquest món tan complex, competitiu i d’avaluació continuada que és l’ofici de la música. 

Això sí, naltros seguim a la nostra. I aquest cap de setmana el Fito torna a confiar en mi per a gravar un nou projecte, aquest cop fent el salt amb la discogràfica Kasba Music, amb la mateixa il·lusió que el primer dia i la voluntat d’ensenyar la nostra música al major nombre de persones possibles. Sense triomfs ni jurats. Perquè triomfar no és ser estrella d’una temporada, sinó gaudir el somni de viure cada dia envoltat de música.

En el meu cas, a més, la il·lusió no pot ser més gran. I és que, al fet de tenir la sort de tocar al costat d’uns músics enormes com els que apareixen en aquest disc, li he de sumar un assumpte prou delicat: tot just ara fa 7 mesos que m’operaven de l’esquena. Res senzillet, soldar-me tres vèrtebres amb sis cargols i dues plaques de titani, poca broma. I les expectatives de recuperació pintaven a lentes i ferragoses. Vida normal als sis mesos, esport al cap dun any… però no hi ha res com vèncer límits, ja ens coneixem. 

Així que, sovint amb el disgust de la meva santa dona (no podia tenir millor nom que Misericòrdia) ja fa prou mesos que faig una vida absolutament normal, que faig esport i que puc seguir vivint el somni de fer concerts i tocar la música que m’omple. 

Aquesta cirurgia sí que ha estat una Operación Triunfo i no la mandanga aquella que ens van colar per la tele.

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: