Joan Masdeu. Orígens

Foto: Tjerk van der Meulen

Aquests dies commemorem els 25 anys de la sortida del primer disc dels Whisky’ns Cullons. Un quart de segle, que es diu aviat. Vint-i-cinc anys lluint el nom de Reus per tots els escenaris de Catalunya. Però l’efemèride es remunta a més enllà de les noces de plata,  i vaig tenir la sort de ser-hi present. 

1992. Jocs Olímpics. Independència de Bòsnia sense enxamplar la base. Estrena de Como agua para el chocolate. L’AVE Madrid-Sevilla. I en unes golfes d’una travessera de l’Avinguda La Salle hi assajaven els Terrado 26. Grup de rock de i per a adolescents. No populars encara, però ja un referent pels que aleshores començàvem en aquest món caòtic  magnètic romàntic de la música. Fa dos anys que estudio bateria però no he tocat mai encara amb cap formació, i la vida i la sort em fan creuar a l’escola amb el baterista Toni Díaz. L’amistat creix i allí m’hi teniu. Cada cap de setmana als assajos de Terrado 26, d’espectador. Xalant. Aprenent. Admirant.

I els plega el guitarrista, i els arriba el Cesc a fer una prova, acompanyat de son pare. Agrada i es queda, i ens explica que prové d’un grup d’Els Pallaresos anomenat Whisky’ns Cullons. Riem, caram com us dèieu! I el Joan, que sempre ha estat un observador, una esponja, un eclèctic, n’adopta el nom i neix la nova banda. Es presenta amb la nova formació un 25 d’abril a La Palma, compartint cartell amb Nus. Un debut on hi toquem un solo de bateria a quatre mans al costat del Toni. I la bola va començar a rodar, vertiginosa. Arriba Al·leluia Records, volen cap a Barcelona. Segon canvi de nom cap al ja definitiu Whisky’ns. I la resta ja la coneixeu: Toc al dos, Lila i fins al Reus-París-Londres de 2007.

L’estil del Joan Masdeu va evolucionant fins arribar a tenir aquell aroma propi que te’l fa reconèixer en sentir-lo només uns segons. Els Beatles sempre hi són presents. Se’ls assaboreix vuit dies a la setmana. Només és amor. Un sabor de mel. I han passat els anys i en Joan segueix allà, que és aquí. No vivint de la música, expressió lletja i prosaica. Viure de, no. Viure amb la música, en la música. I que sigui per molts anys més xalant, aprenent. L’admirem.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros