Foto: Alfredo González al Diari de Tarragona
Si per a alguna cosa ha servit tot això del confinament i el coronavirus ha estat per a conèixer millor. Conèxier de nou. (Re)conèixer aspectes nostres i del nostre entorn que hi eren, però que no apreciàvem.
Hem après a conviure amb un nou jo reclòs, en un exercici que per a alguns ha estat un retir i per d’altres una condemna, però que a tots ens ha encarat davant del mirall per a (re)conèixer noves cares d’aquesta polièdrica vida que tenim. Una vida que sovint transitem amb presses i que arran d’aquesta experiència hem hagut d’aprendre a calibrar, modificant el tempo del nostre metrònom intern, afluixant l’accelerador i gaudint de la velocitat de creuer.
Ens hem hagut de (re)conèixer no només a naltros, sinó també als nostres veïns. Aquelles figures que sovint ens creuàvem sense ni saludar i amb els quals que de sobte hem coincidit al balcó, ja sigui a les 20h per aplaudir, o per tocar l’Himne a l’alegria cada migdia. Mai més ens hi relacionarem igual, els hem (re)conegut i això dibuixarà un nou camí que ara ens tocarà explorar.
Com també hem (re)conegut molts de nosaltres el nostre entorn més immediat. Encaparrats en visitar les mil meravelles del planeta a cop de Boeing, tancàvem els ulls a l’existència dels tresors amagats al costat de casa nostra. En aquest kilòmetre diari de passejada hem explorat masos i camins als afores del nostre Reus, carrerons i perles amagades dins el casc urbà de la ciutat. Ens hem fet a naltros mateixos guies d’una Ruta local que ja no només inclou el Modernisme, sinó també joies en ple Pallol, Passeig Mata o barri Immaculada. (Re)conèixer el nostre Reus.
I mirem endavant, ara que ja veiem una llum al final del túnel, i veiem que encara ens haurem de (re)conèixer més. Com ens saludarem a partir d’ara quan ens trobem a la cua del Fortuny, Bravium o Bartrina, ja sense encaixades de mans. Com començarem a deixar enrere aquest costum arcaic dels petons a les noies, d’encaixades entre hòmens. Ens (re)coneixerem com a teletreballadors, descobrint noves facetes del nostre potencial, noves mancances de la nostra pretesa competència.
I quan tot hagi passat tornarem a seure al Mercadal per fer un cafè o un vermut. Però haurem de (re)conèixer que fins i tot el gust haurà canviat el nostre paladar.
Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros