Podria

Imatge: Facebook de Ramon Masip

Podria escriure de les ganes de plorar cada cop que he tornat de fer la compra setmanal entre mascaretes i guants i caps cots i molta distància i poques paraules.

Podria parlar de les imatges que en Ramon Masip ens ha ofert dia rere dia, amb un Reus trist, despoblat, desconegut. Des. Destot.

Podria despotricar dels meus veïns, que cada dia del confinament han sortit a passejar el fill, amenaçant-lo a ell i a la resta de residents de la comunitat amb quelcom tan poc menyspreable com la mort. 

Podria clamar per una primavera i un Sant Jordi al Mercadal, que espero cada any amb delit, i que enguany se m’escolaran entre xandalls, parets, videoconferències, correccions de deures.

Podria xerrar sobre el poc valor que donem a la cultura quan la regalem, amb la millor de les intencions, però restant-li consideració. 

Podria plànyer els autònoms, els petits comerciants i els paradistes dels dos mercats locals, a qui aquesta maleïda crisi ha seguit etzibant com un abusador en un carreró.

Però no vull. 

Ni vull ni em veig amb cor. 

Ni és el moment de fer-ho. 

Podria. 

Però no puc.

Perquè allò que ens cal ara és somriure i esperar el moment de sortir al carrer i poder trepitjar-lo des. Despreocupats. Desatemorits. I recuperar el temps perdut i les rialles amagades. Fer. Fer-ho tot. Recobrar. Compensar. Que ens tornin els cafès perduts a la Plaça Prim, els vermuts a la Casa Rull, el tomb de Ravals. Reprendre l’esport. Repetir trobades tants cops com convingui. Continuar l’aventura on la vam deixar. Trobar un Sant Jordi perdut, enginyar un nou Sant Pere que se’ns escapa. Amb l’esperança que a l’Ajuntament  estiguin planejant una Misericòrdia on ho recuperem tot, tot i tot .

Perquè allò que més vull és mirar als ulls als esgotats, expremuts, massa oblidats professionals de la salut. Als botiguers que han aguantat estoics. També els caixers i caixeres dels supermercats. Als periodistes dels mitjans que han permès que Reus seguís mostrant-se viu. A la Guàrdia Urbana, a Protecció Civil, als transportistes, als farmacèutics, als forners, als mestres que han hagut d’entrar de sobte en un angoixant món nou. Personal de neteja. Cercar la mirada de tothom que ha perdut la feina a mans d’un virus. Podria haver estat tot diferent. Podria haver estat pitjor. Potser. Podria.

Publicat a la NW - Revista de Reus, secció Entre naltros
en ple confinament pel COVID19

Publicat per jordisalvadorius

Vivint unes quantes vides en una: PASSIÓ per l’escola, la música, l’esport, la Cultura, per Reus. www.jordisalvado.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: